Andròmines #71
Els aranzels de Trump estan calculats amb IA | L'iPhone podria encarir-se un 47% | L'arma secreta de la Xina són unes alicates molt especials |
Abans de res, disculpeu l’absència de la setmana passada. Un cop resolta la incidència, reprenem la programació amb un nou recull d’actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
(también puedes leer esta edición en español)
La globalització s’ensorra
Els aranzels de Trump se’ls ha inventat un xatbot d’IA. Mentre l’economia mundial tremola pels aranzels arbitraris que Donald Trump i companyia han imposat a gairebé tots els territoris del món (incloses illes on només hi viuen pingüins, i la protecció del català al cinema), hi ha seriosos dubtes sobre els criteris aplicats per triar els percentatges. Per exemple, Trump assegura que la Unió Europea grava les importacions d’EUA amb un 39% i Corea del Sud amb un 50%, afirmacions absolutament falses. En aquest fil es pot comprovar l’arbitrarietat de tot plegat.
Però a sobre, resulta que les fòrmules per calcular els aranzels no les han tret de cap manual de comerç internacional, sinó que ho han demanat als xatbots d’intèl·ligència artificial. Tant Gemini com Claude, Grok i dues versions de ChatGPT responen amb la mateixa fòrmula que Trump ha mostrat en públic sense saber explicar-la. Probablement aquest cas passarà a la història com el primer en què la IA ha desmanegat l’equilibri geopolític mundial.
Si voleu riure per no plorar, mireu el gag inicial del Saturday Night Live de la NBC, on l’imitador habitual de Trump explica els aranzels abans que aparegui Elon Musk -interpretat per Mike Myers- per fer-ho tot encara més ridícul.
Els aranzels encareixen l’iPhone un 47%. Com a exemple dels efectes pràctics dels aranzels, el WSJ ha demanat a Wayne Lim de TechInsights que revisi l’escandall de costos d’un producte emblemàtic: l’iPhone 16 d’Apple. Tot i ser nominalment d’una marca dels EUA, la majoria dels telèfons es fabriquen a la Xina i a la Índia. Aplicant l’aranzel previst del 54% a les importacions xineses, el cost dels components del telèfon passaria de 580 a 850 dòlars, un increment del 47% que Apple no assumirà sense passar-lo als consumidors.
I encara pot ser pitjor. A la Xina, la mà d’obra de muntatge dels iPhones costa 30 dòlars. Si Apple cedís a les pressions de Trump i traslladés la producció als EUA, aquest concepte es multiplicaria per 10, arribant als 300 dòlars.
I aixi tot. Francament, el milió de dòlars que Tim Cook va aportar als actes d’investidura de Donald Trump per congraciar-se amb ell (igual que Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, Sam Altman i molts altres directius) semblen una de les pitjors inversions de la història.
Els xinesos ja tenen l’arma definitiva
Ara que Europa va assumint l’increment de la despesa militar, suposadament per protegir-nos de Rússia, convé recordar que no tot l’armament són avions de combat, tancs i canons. Més del 90% de les dades del món circulen en algun moment per cables submarins, que en un món digital han passat a ser infraestructures crucials. Per això és tan temible el dispositiu creat pel centre de recerca marina de la Xina, capaç de tallar totes les capes de protecció dels actuals cables submarins, i fer-ho a una profunditat de fins a 4.000 metres. Naturalment, diuen que l’aparell ha de servir per fer reparacions i manteniment, però és evident que la Xina està exhibint la seva capacitat per interrompre les comunicacions del planeta.
No deu ser casualitat que vaixells xinesos estiguessin implicats a finals de 2024 en els talls de dos cables al mar Bàltic, un entre Suècia i Lituània i un altre entre Finlàndia i Alemanya, suposadament per accident.
De fabricar xips a gestionar esglésies
Pat Gelsinger, el conseller delegat d’Intel que els accionistes de l’empresa van defenestrar el desembre passat per la seva incapacitat de competir amb Nvidia en xips per a IA (en vaig parlar aquí) ja té feina nova: ara serà el president executiu i director de tecnologia de Gloo, una empresa incipient que ofereix programari -ara amb IA, naturalment- per digitalitzar la gestió d’esglésies, centres de culte i altres entitats religioses. No és poca broma: es veu que als EUA hi ha més de 400.000 institucions d’aquesta mena.
Val a dir que Intel és a punt de subscriure un acord amb TSMC -la principal empresa de Taiwan, que fabrica per encàrrec els xips de Nvidia, els d’Apple, els de Qualcomm, els d’AMD, els de MediaTek i moltes altres marques- per formar una empresa conjunta de fabricació de xips als EUA. En la pràctica, això vol dir que TSMC passaria a gestionar les plantes d’Intel que Gelsinger no va aconseguir fer rendibles.
Aquí vaig comentar el desequilibri cíclic en la capacitat mundial de producció de semiconductors.
Una sèrie de TV
Es veu que parlar de sèries atreu lectors, així que ho provo.
Somrieu, que us estan mirant. Londres és la tercera ciutat del món amb una densitat més alta de càmeres de videovigilància en espais públics: n’hi ha gairebé 400 per quilòmetre quadrat. Per això és pertinent que sigui l’escenari principal de The Capture, una sèrie britànica centrada en els excessos d’aquesta tecnologia i les possibilitats de manipulació que ofereix. Són dues temporades de sis episodis, que podeu veure a Movistar+. En la primera és sobretot el govern qui en fa un ús, diguem-ne, inadequat, mentre en la segona entren en joc les empreses privades, incloses les xineses, amb un dolent que recorda molt Alexander Nix, el capitost de Cambridge Analytica. Sense fer-vos cap espòiler, només puc dir-vos que acabareu dubtant de tot allò que us ensenyin les autoritats. La bona notícia és que estan rodant una tercera temporada.
Collita pròpia
Recull d’aparicions recents en altres mitjans
Des de l’edició anterior d’aquest butlletí he publicat dos articles al diari Ara (els enllaços són en obert):
En el primer, inspirat per l’assetjament del Supremo al fiscal general de l’Estado provant de desacreditar-lo per haver gosat ficar-li el dit a l’ull a la parella d’Isabel Díaz Ayuso, explico que els vostres missatges de WhatsApp són menys privats del que volen fer-vos creure. Tot té a veure amb les còpies de seguretat al núvol, que no són xifrades per omissió. Al text explico com posar-hi remei, si és que insistiu a fer servir WhatsApp.
En el segon reviso els punts forts (pocs) i febles (molts) del nou DNI digital espanyol al móbil. Lluny de simplificar les coses, l’administració estatal insisteix a complicar-les en matèria d’identitats digitals. Si teniu experiències en aquest àmbit (identitat, certificats digitals, signatures electòniques), us agrairé que les expliqueu en els comentaris al peu.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!