Andròmines #69
Per què el mòdem 5G de l'iPhone 16e és clau | Secrets de la guerra digital | Les recomanacions musicals de Carles d'Anglaterra | La sobirania tecnològica europea és urgent.
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context. También puedes leerme en español.
Secrets de la guerra digital
Després d’uns dies de xantatge de Trump a Zelenski per poder explotar la mineria de terres rares a Ucraïna (sobretot grafit, titani i liti), el govern dels EUA s’ha compromès a reprendre l’enviament d’assistència militar, si més no mentre es mantingui l’alto-el-foc. Però en aquests dies hem descobert un parell de coses:
Les armes també són digitals i es poden desconnectar. Bona part de l’armament que els EUA venen als seus aliats depèn per funcionar del manteniment de bones relacions amb Washington. No només per al subministrament de recanvis; també perquè l’armament més sofisticat depèn de l’accés a les plataformes digitals del fabricant original, com l’ALIS de Lockheed Martin, per a rebre actualitzacions. No és cap broma: més de la meitat dels 2.064 avions de caça dels exèrcits de l’OTAN que no són el d’EUA procedeixen de fabricants nord-americans, que podrien deixar-los inservibles si el seu govern els ho ordena.
En el nostre món hiperconnectat, els dispositius que depenen del seu fabricant per continuar funcionant són cada vegada més habituals: des dels tractors John Deere (alguns connectats via l’Starlink d’Elon Musk, per cert) fins als altaveus espavilats Amazon Echo, que a final d’aquest mes deixaran de processar localment les ordres de l’usuari i passaran a enviar-les en tots els casos als servidors del núvol.
Trump pot deixar ‘cec’ l’exèrcit ucraïnès. Una de les mesures de pressió indirectes els EUA sobre Zelenski ha sigut deixar-lo durant una setmana sense imatges via satèl·lit d’alta resolució dels moviments de tropes russes en la zona en conflicte. El 80% de la informació d’intel·ligència que fan servir els generals ucraïnesos procedeix de països aliats, i la majoria d’aquesta ve dels EUA. En concret, dades de radar, imatges de satèl·lit i alertes sobre enlairament d’avions o llançaments de mísils russos. És lògic: els estats europeus de l’OTAN tenen només 50 satèl·lits militars, davant 250 dels EUA.
Però a més, el 90% de les dades geoespacials que Ucraïna necessita procedeixen d’una empresa privada nord-americana: Maxar , que fotografia la regió en alta resolució cada tres o quatre hores, i també va deixar ‘cecs’ els ucraïnesos durant una setmana, tot indica que a instàncies del govern de Washington. És molt probable que si Zelenski no hagués cedit a les exigències de Trump, el seu amic Elon Musk també hagués apagat els satèl·lits de Starlink.
Les empreses europees reclamen sobirania tecnològica. Una coalició d'empreses tecnològiques europees ha demanat a la Comissió Europea que prengui "accions radicals" per reduir la dependència de les infraestructures digitals estrangeres. En una carta oberta, més de 80 signants proposen desenvolupar un "Euro Stack" d'alternatives locals, establir requisits de compra pública que afavoreixin proveïdors europeus i crear un fons d'infraestructura sobirana. L'objectiu és fomentar la sobirania digital europea davant d'un context geopolític cada cop més tens, especialment amb els EUA. Els signants, entre ells Airbus, Proton i Nextcloud, adverteixen que sense canvis urgents, la dependència de tecnologies no europees serà gairebé total en menys de tres anys.
Amanida de xips
Probablement els semiconductors no són el tema més sexy del món, però n’hen de parlat perquè hi estan passant coses grosses.
La guerra dels mòdems 5G. En una edició recent d’aquest butlletí us resumia les novetats que l’iPhone 16e aporta respecte al desaparegut iPhone SE i quines funcions Apple s’ha reservat per als iPhone 16 i 16 Pro. Com que no encaixava en cap de les dues categories, no vaig mencionar l’element potser més important: l’iPhone 16e és el primer mòbil d’Apple que incorpora un xip de mòdem propi, el C1. La marca continua la marxa cap a l’autosuficiència en matèria de xips, i si els iPhone 16e no donen grans problemes de connexió, és probable que el C1 s’incorpori als models emblemàtics d’iPhone, i la seva tecnologia fins i tot acabi integrada en el xip processador en un futur.
Apple porta anys perseguint un mòdem propi. Al 2019 va comprar la divisió de mòdems d’Intel, que havia fracassat en l’encàrrec rebut de dissenyar un mòdem per als iPhones.
Fins ara, els iPhones porten mòdems fabricats per Qualcomm, que és qui més té a perdre si Apple se’ls comença a fabricar. Un mòdem 5G de gamma alta comprat a l’engrós costa entre 20 i 25 dòlars, que multiplicat pels 232 milions d’iPhones que Apple va despatxar l’any passat serien uns 5.000 milions de dòlars de facturació perduda per a Qualcomm.
Qualcomm encara té de coll aquest any i el que ve per refer-se, perquè el seu contracte amb Apple venç a final de 2026. Per això al recent MWC25 va presentar un nou mòdem 5G, el X85, que tothom espera que funcioni millor que el C1 d’Apple. I encara més: MediaTek va presentar pocs dies abans el seu nou mòdem 5G, el M90.
Punt d’inflexió per a Intel. L’abans totpoderós gegant ianqui dels xips mai ha paït bé la susbtitució dels PC pels telèfons com a dispositiu principal de computació. Fins i tot l’esmentada Qualcomm es va interessar el setembre passat per comprar Intel per 87.000 milions de dòlars, però dos mesos després hi va renunciar. Com a conseqüència, Pat Gelsinger, conseller delegat d’Intel, va acabar dimitint.
Intel es va reorganitzar internament, separant el disseny de xips propis de la foundry, la fabricació, per tal d’oferir aquest servei a tercers. Aquests dies, la taiwanesa TSMC (el principal rival d’Intel) està proposant als seus clients Nvidia, AMD i Broadcom una aliança per comprar entre tots la divisió de foundry d’Intel, previsiblement per posar-se sota el paraigües proteccionista del govern Trump.
Carles d’Anglaterra recomana escoltar Kylie Minogue, australiana. I Bob Marley. I Grace Jones, tots dos jamaicans. I Davido, nigerià. I Miriam Makeba, sudafricana. I Daddy Lumba, ghanès. Hi veieu el patrò? Tots aquests artistes procedeixen d’estats membres de la Commonwealth, la mancomunitat de 53 nacions que havien estat sota l’òrbita colonial britànica. Alguns d’ells encara tenen com a cap d’estat el rei del Regne Unit. Aquest any l’home, que té 76 anys, ho ha celebrat patrocinant a Apple Music el pòdcast The King Music Room i una llista de reproducció vinculada, que conté “cançons que m’han portat alegria”.
Val a dir que no tots els 17 artistes de la llista són de la Commonwealth. Carles també hi ha inclòs el “Crazy in Love” de la texana Beyoncé. Probablement això dóna pistes sobre els autèntics gustos musicals del rei, si més no en matèria de música pop.
Pokémon Go ja és saudita. Abans de la pandèmia, Pokémon Go era el nostre exemple ideal per explicar en què consisteix la realitat augmentada per a mòbils. En el seu primer any (2016), el videojoc creat per Niantic Labs sobre el personatge popularitzat per Nintendo va captar més de 500 milions d’usuaris, però els confinaments globals van frenar-ne el creixement. Tot i això, l’empresa Scopely ha comprat per 3.500 milions de dòlars la divisió de videojocs de Niantic, que a més de Pokémon Go inclou els seus complements socials Campfire i Wayfarer, a més d’altres títols com Monster Hunter Now i Pinkin Bloom.
Scopely és la segona empresa de videojocs del món en termes de facturació, només per darrere de Tencent. té la seu a Califòrnia -a més d’estudis de desenvolupament a Barcelona i Sevilla- però és propietat del fons sobirà d’Aràbia Saudi, que va comprar-la l’any 2023 per 4.900 milions de dòlars. Un dels seus títols més populars és el Monopoly Go!
Collita pròpia
Recull d’aparicions recents en altres mitjans
Anticipant-me a la reclamació esmentada de sobirania tecnològica per part de grans empreses europees, i com que sóc partidari de l’autodefensa que podem practicar cadascun de nosaltres, vaig dedicar el meu article setmanal a l’Ara a proposar més de 20 serveis i aplicacions europeus: Fart de les 'big tech' rendides a Trump? Aquestes són les alternatives europees. Si en coneixeu més, proposeu-les si us plau als comentaris al peu.
Al meu espai mensual dins del Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio, vaig parlar de ciberguerres i ciberatacs. La Xantal va quedar impressionada en saber que per 50 € mensuals pots llogar un atac DDoS durant un mes i per menys de 150 € pots contractar el hackeig d’un perfil en xarxes socials. És la màgia del Crime as a Service (Caas), del que ja vaig escriure fa gairebé 10 anys.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!