Andròmines #66
Alexa s'espavila | Guanys i renúncies del nou iPhone 16e | Així eXtorsiona Musk els anunciants | Mèxic amenaça amb demandar Apple i Google
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
Alexa s’espavila. Panos Panay, l’actual director de la divisió de dispositius i serveis d’Amazon, ha presentat aquest dimecres Alexa+, l’esperada renovació de la veterana majordoma digital d’Amazon. Gràcies a la incorporació d’intel·ligència artificial (IA) generativa, a partir d’ara els diàlegs amb Alexa podran ser més naturals, les respostes seran contextuals i recordaran les preferències de l’usuari. En la demostració s’han mostrat funcions com l’accés amb la veu al punt exacte del vídeo de la càmera Ring (una filial d’Amazon) on s’observa com un familiar ha tret el gos a passejar, i la proposta de reservar un trajecte amb Uber per recollir la mama a l’aeroport quan sorgeix un conflicte d’agenda que no ens permet anar-hi nosaltres. I així, amb milers de serveis externs, diuen.
Però no ens entusiasmeu encara. Inicialment, Alexa+ només estarà disponible als EUA, i a sobre només per als dispositius Echo compatibles: els Echo Show 8, 10, 15 i 25, tots amb pantalla. Oblideu-vos de millorar l’experiència dels Echo Dot que ja teniu (tenim!) a casa.
També es podrà interactuar amb Alexa+ via les aplicacions mòbils i la web alexa.com. En línia amb altres serveis avançats d’IA generativa, Alexa+ costarà 19,99 dòlars al mes, si bé els abonats a Amazon Prime ho tindran de franc. Això no vol dir que quan arribi aquí també sigui així: Prime té preus diferents i inclou serveis diferents a cada país; per exemple, als EUA costa més del doble, a França un 20% més i a Polònia la cinquena part que aquí.
Sobre l’arribada d’Alexa+ aquí (over the coming months, han dit, sense concretar nous països), creuem els dits perquè la incorporació d’IA generativa permeti dialogar-hi en més idiomes, inclòs el català. De fet, fa servir sobretot els models Nova de la mateixa Amazon i el Claude d’Anthropic (on Amazon porta invertits 8.000 milions de dòlars), que parla i entèn perfectament el català. Si no ho aprofiten per ampliar les capacitats lingüístiques d’Alexa, n’hi haurà per emprenyar-se de debò.
Al Ciutadà Bezos se li veu el llautó. A més d’amo d’Amazon i dels coets de Blue Origin, Jeff Bezos també es el propietari del Washington Post, un dels diaris de referència dels EUA. Quan va comprar-lo l’estiu de 2013 per 250 milions de dòlars es va presentar com el salvador de la premsa independent. Però l’any passat, quan es va començar a veure que Donald Trump podia guanyar les eleccions presidencials, Bezos va prohibir que el diari recomanés votar per cap dels candidats, com havia fet sempre. Per aquella decisió van plegar diversos columnistes de prestigi, com la vinyetaire Ann Telnaes. Avui, amb Trump ja a la Casa Blanca, Bezos s’ha rebaixat encara més, notificant als seus articulistes que a partir d’ara només podran opinar sobre llibertats personals i llibertat de mercat. Tot sigui per congraciar-se amb l’individu de color taronja, fins ara abduït per Elon Musk, el gran rival de Bezos en la cursa per l’espai (i els substanciosos contractes federals que se’n desprenen).
Mèxic vol demandar Apple i Google. Donald Trump va decretar que la zona marítima que sempre s’havia dir “Golf de Mèxic” havia de passar a dir-se “Golf d’Amèrica”. Tant Google com Apple (i també Bing, però no la xinesa Baidu ni l’holandesa Here) van aplicar immediatament el canvi en les seves aplicacions de mapes, si més no per als usuaris dels EUA. A la presidenta mexicana no li ha semblat bé i amenaça les dues tecnològiques amb demandar-les si no rectifiquen.
Claudia Sheinbaum té part de raó: la majoria del golf de Mèxic són aigües internacionals, però Mèxic hi té més quilòmetres de costa (2.805) que els EUA (2.625), tots dos molt per sobre de Cuba (233), el tercer estat que hi limita.
També és veritat que Mèxic -i Cuba- formen part d’Amèrica, però ja sabem que als EUA consideren que Amèrica són només ells.
Sigui com sigui, a MapQuest podeu batejar el golf amb el nom que més us agradi.
L’iPhone ‘barat’ ha deixat de ser-ho. Apple ha presentat l’iPhone 16e, el nou model d’entrada a la seva gamma de telèfons espavilats. Fins ara aquesta categoria l’ocupaven els successius iPhone SE, de preu relativament assequible tractant-se d’Apple. Amb l’iPhone 16e desapareix la denominació SE i el preu comença a partir de 709 €, més que l’últim iPhone SE -que queda descatalogat- i menys que l’iPhone 16 bàsic. Repassem breument què s’obté i a què es renuncia amb la diferència de preu.
Per 200 € més que l’iPhone SE es guanya mida de pantalla (de 4,7 a 6,1 polzades, o un 50% més de superfície); lector facial FaceID (adéu al botó tàctil TouchID); el mateix processador A18 que els iPhone 16; el doble de memòria RAM (8 GB) i capacitat d’emmagatzematge (128 GB), tot plegat per fer-lo compatible amb l’Apple Intelligence que als catalanoparlants tampoc no ens serveix de res; una càmera principal de 48 mpx (contra 12 mpx) i una frontal de 12 mpx (contra 7 mpx); connector USB-C (adéu al Lightning) i resistència IP68 a l’aigua (fins a 6 metres de profunditat en comptes de només un).
Per 250 € menys que l’iPhone 16 (a igualtat de capacitat), el nou 16e prescindeix de la segona càmera ultra-gran angular de 12 mpx; de la càrrega sense fils de 25 W (es queda amb 7,5 W); del sistema MagSafe per carregadors sense fils i accessoris; i del xip UWB procesador de localització de precisió.
Muskades
L’univers paral·lel d’Elon Musk, el propietari de Tesla, SpaceX, X i Neuralink.
X eXtorsiona els anunciants. Per molt que Elon Musk presumeixi en públic del valor de X, internament reconeix que el creixement és mínim i la facturació decebedora. Probablement per això els gestors comercials de la xarxa de l’ocell blau, encapçalats per Linda Yaccarino, han començat a aplicar mètodes no gaire nets. Segons el WSJ, un advocat de X va insinuar a Interpublic, un dels majoristes de publicitat més grans del món, que si l’empresa no es comprometia a invertir més en anuncis a X, Musk faria servir la seva influència sobre Donald Trump per torpedinar el procés de fusió entre Interpublic i el seu rival Omnicom.
Tesla demanda els seus crítics a la Xina. Tesla ha demandat almenys sis propietaris de vehicles a la Xina que van denunciar públicament avaries o fallades mecàniques, així com periodistes i mitjans que han criticat l'empresa. Tesla ha guanyat en el 90% dels casos. Un exemple és el de Zhang Yazhou, que va patir un accident quan el seu pare conduïa un Tesla Model 3. Ella va afirmar que els frens havien fallat, però Tesla la va demandar per difamació i va guanyar. Un tribunal xinès va ordenar a Zhang pagar més de 21.000 euros i disculpar-se públicament.
L'empresa d'Elon Musk gaudeix d'un estatus privilegiat a la Xina gràcies al suport de Li Qiang, actual primer ministre xinès i antic cap del Partit Comunista a Xangai, on Tesla té la seva fàbrica xinesa. Aquest suport ha permès a Tesla obtenir beneficis regulatoris sense precedents, préstecs a tipus d'interès inferiors als del mercat i importants avantatges fiscals.
Collita pròpia
Recull d’aparicions recents en altres mitjans
Bateries europees. En el meu article més recent a l’Ara, amb atenció especial a les aspiracions europees, repasso l’estat de la qüestió en matèria de bateries. En essència, i malgrat els tòpics, no hi ha problemes amb la química ni escassetat de primeres matèries. Més aviat un excés de capacitat de producció a la Xina que resulta molt difícil de combatre.
La majoria de les dades que faig servir procedeixen del detallat informe anual de la Volta Foundation, que podeu consultar aquí.
També menciono un avenç científic que em sembla significatiu: científics xinesos han creat un sistema que multiplica per sis la vida útil de les bateries d’ions de liti, passant dels 2.000 cicles que es consideren actualment el màxim fins a gairebé 12.000 cicles.
La febre pel DeepSeek. Prèviament em van demanar escriure sobre el xatbot d’IA generativa de moda, que ja havia mencionat en els meus pronòstics per al 2025 malgrat que ningú s’hi va fixar. Com sempre, he provat d’evitar tant l’alarmisme com l’entusiasme crèdul i acrític. Tinc dubtes de que els creadors de DeepSeek hi hagin dedicat tan pocs recursos com diuen. Però això no li treu valor: el model és de codi obert, qualsevol pot descarregar-lo i instal·lar-lo sense la censura del xatbot, i això obre una enorme finestra d’oportunitat a les empreses europees.
Molta gent dóna per suposat que els gegants tecnològics ianquis no voldran saber res de DeepSeek, però el fet és que Microsoft ja l’ha incorporat al seu núvol Azure, Amazon al seu AWS i Google al seu Google Cloud.
També vaig parlar de DeepSeek amb Josep Cuní al seu Las mañanas de RNE
Em vaig estrenar amb el mateix tema al Versió RAC1 de Toni Clapés.
En els dos casos, m’he incorporat al planter de col·laboradors habituals. Com al Revolució 4.0 de la Xantal Llavina.
Sèries de TV
Es veu que parlar de sèries atreu lectors, així que ho provo.
Robert de Niro contra els hackers. A Netflix s’ha estrenat Zero Day, que parteix d’un greu ciberatac contra les infraestructures energètiques, de transport i comunicacions dels EUA. Com és habitual en aquesta plataforma, la producció és luxosa però al guió hi ha més pa que formatge. Personalment trobo que li sobren dos o tres dels sis episodis, però a risc de fer-vos espòilers us diré que hi surt una enginyosa aplicació de la tecnologia digital a les comunicacions analògiques, i que un dels malvats és un híbrid entre Mark Zuckerberg i Elon Musk.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!