Andròmines #49
Tothom que vol un smartphone ja en té un | Així és un tuit editat | Europa es queda curta en diners per a xips
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
Europa ha de posar (molts) més diners en xips. Bany de realitat a les aspiracions europees de tenir una indústria de semiconductors pròpia. La Directiva sobre Xips de la Comissió Europea proposava invertir 43.000 milions d'euros públics i privats per duplicar la quota europea del mercat mundial de xips, passant del 10% actual al 20% l'any 2030. Però el conseller delegat de la firma holandesa NXP diu que la inversió necessària per aconseguir-ho és realment de 500.000 milions, 11 vegades més de la prevista.
Els tuits publicats ja es poden editar. Sempre que piulis des d'EUA, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, els països on està disponible la modalitat de pagament Twitter Blue (4,99 dòlars al mes). El primer tuit modificat l'ha publicat el perfil @TwitterBlue i al costat de la data i hora mostra la icona d'un llapis que serveix per consultar l'historial de modificacions.
Els tuits no es podran modificar eternament: es podran fer canvis fins a cinc vegades durant els 30 minuts següents a la publicació inicial. Més que per canviar d'opinió, la funció està pensada per permetre correccions ortogràfiques.
Els smartphones, víctimes del seu propi èxit. IDC torna a rebaixar la seva previsió de vendes de telèfons per al conjunt de 2022. Si a començament d'any deia que creixerien un 1,6% respecte a 2021, al juny ja pronosticava una caiguda del 3,5% i ara parla d'una disminució interanual del 6,5%: 1.270 milions d'unitats, 230 milions menys que el màxim registrat l'any 2016.
El motiu: tots els humans connectats que volem un smartphone ja en tenim un i no tenim cap motiu per renovar-lo. D'aquí que la Unió Internacional de Telecomunicacions (que acaba d'escollir la primera dona presidenta en 157 anys d'història) s'hagi proposat connectar 3.000 milions de persones més d'aquí a 2030.
El mercat dels smartphones està molt polaritzat: el 70% dels beneficis del sector s'obté amb la venda del 10% dels models, els més cars, amb Apple (iPhone) i Samsung (Galaxy S y Galaxy Z) al capdavant.
Vodafone negocia fusionar-se amb Three. La companyia resultant seria l'operadora de mòbil més gran del Regne Unit, amb un 51% de la propietat per a la britànica i l'altre 49% per a CK Hutchison. Si l'operació es porta a terme, aquell país passarà de quatre telecos amb xarxa pròpia a només tres, una consolidació de mercat que GSMA porta anys defensant que no es tradueix en menys competència.
A Espanya hi ha en curs una operació semblant: la fusió entre Orange i MásMóvil, actualment en fase d'estudi per les autoritats de competència i que pot marcar la pauta a la resta de l'Unió Europea.
Aina busca encara més veus de dona. El projecte Aina, que és com la Generalitat promou la iniciativa CommonVoiceCat de Softcatalà per entrenar en llengua catalana un corpus de veu que es pugui fer servir en aplicacions i assistents digitals, ha assolit un 35% de veus femenines en la versió més recent. Els promotors aspiren a la paritat, així que esteu convidades a donar la vostra veu. Mentrestant, els homes potser podem centrar-nos a validar talls de veu enregistrats per altres donants.
A Mèxic també menteixen sobre l'ús de Pegasus. El programari espia de la firma NSO Group no es va fer servir només per espiar polítics i activistes independentistes catalans. També consta que es va utilitzar a Mèxic contra periodistes, juristes i legisladors, portant a la desaparició i l'assassinat d'opositors al govern. El president López Obrador va assegurar l'any 2019 que les autoritats no hi estaven implicades i va insistir l'any 2021. Ara el Citizen Lab de l'Universitat de Toronto revela que l'espionatge va continuar fins i tot mentre López Obrador el negava.
Apple Music presumeix de catàleg. El servei de música a la carta d'Apple ha comunicat que ja ofereix 100 milions de cançons. És un dels pocs serveis de la casa que, a més dels dispositius de la pròpia marca, també està disponible per a mòbils amb Android, i forma part de l'aposta estratègica d'Apple pels serveis, que amb un 23,6% del total, són la seva segona font d'ingressos, només pel darrere del 49% dels iPhone.
L'interès d'Apple pels serveis és tal que Apple Music serà el patrocinador principal de l'espectacle de la mitja part de la Super Bowl a partir de l'edició de 2023, desplaçant Pepsi, que ho era des de l'any 2013. Es calcula que pagarà uns 50 milions de dòlars pel privilegi.
Apple Music va introduir l'any passat la modalitat Lossless Audio de compressió sense pèrdues, però encara no ofereix música en alta resolució perquè els iPhones no inclouen el descodificador necessari.
Fa mesos que s'espera una variant d'Apple Music centrada en la música clàssica, fruit de la compra del servei especialitzat Primephonic.