Assortiment d'enllaços #8
Efectiu contra el virus | Anuncis més lleugers | Linux ja no és un càncer | Alemanya contra WhatsApp
Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Els bitllets infecten menys que les targetes. Fa setmanes que parlem de sistemes per pagar a les botigues sense manipular diners en efectiu (Bizum, PayPal, elevació a 50€ del mínim per pagar sense codi PIN amb targetes NFC) i evitar infectar-nos amb Covid-19. Però l’associació d’empreses de seguretat privada recorda que no hi ha cap evidència de contagi de virus mitjançant els bitllets. De fet, asseguren que el virus sobreviu més temps en el plàstic d’una targeta que en el paper d’un bitllet. Òbviament, són part interessada perquè una part del negoci d’aquestes empreses consisteix a traslladar monedes i bitllets en furgons blindats, però no deixen de tenir raó quan recorden que prescindir totalment de l’efectiu equivaldria a privatitzar els mitjans de pagament.
Google vol que vegis anuncis. Per això obligarà els anunciants a fer-los més lleugers. La pròxima versió del navegador Chrome inclourà un blocador selectiu de publicitat que no carregarà els anuncis que consumeixin més de 4 megabytes de dades, ocupin el processador durant més de 15 segons de cada 30 o bé més de 60 segons en total. Amb això les pàgines s’haurien de carregar més ràpid i s’evitaran els bàners que segresten la teva CPU per fer mineria de criptomonedes, però no acabo de veure com ho faran sense carregar abans als seus servidors la pàgina que vols veure abans de servir-te-la. Jo continuaré fent servir Brave i desactivant el blocatge de publicitat només a les webs que vull donar suport.
Els diaris digitals també volen que vegis anuncis. Però alguns volen fer-ho compatible amb el respecte a la privadesa dels lectors. El New York Times té previst prescindir abans que acabi l’any de totes les dades publicitàries procedents de tercers, que són les que es capturen en altres pàgines web mitjançant mecanismes com els píxels de rastreig de navegació de Facebook i Twitter. En el futur, el Times oferirà als anunciants 45 segments d’audiència basats en categories com l’edat, el nivell econòmic o la professió, però només amb la informació que li proporcionen els mateixos lectors. Esclar que ells poden fer-ho perquè tenen sis milions de subscriptors digitals i molts més milions d’usuaris registrats. Però sembla inevitable considerant que els navegadors web i la legislació són cada vegada més restrictius amb el rastreig de la navegació dels usuaris. El Washington Post (propietat de Jeff Bezos) també està creant la seva pròpia plataforma publicitària.
Linux ja no és 'un càncer'. Fa gairebé dues dècades que Steve Ballmer va dir, defensant el model privatiu del software de Microsoft, que Linux i el codi obert en general eren un càncer que atacava la propietat intel·lectual de tot allò que toca. Afortunadament les coses han canviat molt. Brad Smith, el president de Microsoft, ha reconegut que la seva empresa s’equivocava i estava en el bàndol equivocat. Actualment, Microsoft ha abraçat el model obert amb entusiasme: és el principal contribuent individual del món a projectes de software de codi obert, superant Facebook, Google i Apache entre altres. Sense anar més lluny, la versió actual del navegador Microsoft Edge fa servir el motor Chromium de codi obert.
Samsung ha presentat un nou xip captador d’imatge per a càmeres de smartphones amb 50 megapíxels de resolució nominal, que es transformen en 12,5 megapíxels efectius perquè els combina de quatre en quatre, però promet una velocitat d’enfocament equiparable a la de les càmeres rèflex professionals.
Per cert, els nous xips captadors d’imatge de Sony que poden reconèixer internament allò que veuen ho faran aplicant els algoritmes d’IA del núvol Azure de Microsoft. Les dues empreses s’han aliat per crear conjuntament càmeres amb funcions analítiques.
Les coses d'en Zuckerberg
L'apartat que no us interessaria si fessiu cas del meu consell i marxessiu del complex xuclador de dades de Facebook + Instagram + WhatsApp.
El govern alemany desaconsella WhatsApp. El director de l’autoritat alemanya de protecció de dades personals ha reclamat als organismes del govern federal que deixin de fer servir WhatsApp per tractar afers oficials, ja que amb l’ús de l’aplicació es proporcionen metadades a Facebook, l’empresa matriu de WhatsApp. Naturalment, WhatsApp ha reaccionat explicant que el contingut dels missatges està xifrat i per tant no pot ser llegit i explotat amb finalitat publicitària. Però no ha desmentit el creuament de metadades (adreça IP, ubicació, llista de contactes de l’usuari) entre les seves diverses plataformes.