Assortiment d'enllaços #7

El nou cable submarí de Facebook aterrarà a Barcelona | Aprendre IA des de Primària | Els teus GIF animats t’espien

Recull diari d’actualitat tecnològica en format breu.

Catalunya disposarà de connectivitat internacional directa a Internet a partir de 2023 amb l’aterratge del cable submarí 2Africa que promouen Facebook i un consorci internacional de telcos africanes o amb interessos al continent, des de MTN fins a China Mobile, Orange i Vodafone. Segons el Govern català, que s’ha afanyat a presumir-ne, això afavorirà la instal·lació en territori català de centres de dades que voldran explotar aquesta connectivitat en règim neutre. Aquesta extensió de la ruta prevista inicialment coincideix en el temps amb l’anunci de l’empresa Barcelona Cable Landing Station, que acaba d’estrenar a Sant Adrià del Besòs una estació d’aterratge de cables submarins.

• Amb l’arribada de fibres submarines internacional a Catalunya es corregirà un greu error estratègic comès l’any 2011. El cable, de 37.000 kilòmetres, l’instal·larà Alcatel Submarine Networks i serà un dels primers a fer servir una funda d’al·lumini que permet enterrar-lo a més profunditat, donant-li així més robustesa.

Lladres de cicles de supercomputació. El somni de qualsevol criptominer és disposar d’una potència de càlcul pràcticament il·limitada per generar criptomonedes, i que aquesta potència la pagui un altre. Per això n’hi ha que proven d’infectar els ordinadors més potents del món, els superordinadors per a usos científics, amb programari maliciós que posi els equips al seu servei. Segons ZDNet, un intrús va aconseguir fa pocs dies infectar d’aquesta manera diversos centres europeus de supercomputació al Regne Unit, Alemanya i Suïssa. L’article també menciona el Barcelona Supercomputing Center (BSC) entre els centres afectats, però l’organisme desmenteix que ho hagi estat.

• Encara que en aquesta ocasió no ens hagi tocat de prop, trobo especialment immoral segrestar amb afany de lucre uns recursos que ara són necessaris per desenvolupar tractaments i vacunes contra la Covid-19.

Huawei es queda sense proveïdors. Taiwan Semiconductor Manufacturing (TSMC), la principal foneria mundial de xips sota contracte (fabrica els d’Apple, Qualcomm, MediaTek, AMD, Nvidia, Broadcomm i pràcticament tothom fora d’Intel i Samsung), ja ha deixat d’acceptar comandes noves de Huawei, el seu segon client per volum de facturació. La mesura es complementa amb l’anunci de que TSMC -l’empresa més gran de Taiwan- invertirà 12.000 milions de dòlars en la construcció a l’estat nord-americà d’Arizona d’una planta de producció de xips amb tecnologia de 5 nm.

• Tot plegat forma part de l’assetjament del govern dels EUA contra Huawei, a qui vol deixar sense línies de proveïment. L’estat xinès ja ha reaccionat: els seus fons d’inversió posaran 2.250 milions a l’empresa local Semiconductor Manufacturing International perquè aquesta pugui absorbir la demanda de Huawei.

Un superxip. Més sobre xips i supercomputació: Nvidia (proveïdor del BSC i client de TSMC) ha presentat l’A100, un monstre de processador per a aplicacions d’intel·ligència artificial que conté 54.000 milions de transistors i ofereix un rendiment de 5 petaflops, que multiplica per 20 el del seu predecessor Volta. Com a referència, l’actual MareNostrum 4 de Barcelona té una potència de 14 petaflops i a finals d’aquest any s’espera que doni el relleu al MareNostrum 5 (MN5), que promet una potència de 200 petaflops. Un dels usos més prometedors del MN5 serà precisament participar en l’European Processor Initiative per crear xips europeus de supercomputació que puguin fer ombra… als de Nvidia.

IA escolar. UNESCO i Ericsson han obert un portal amb recursos educatius sobre el funcionament i les possibilitats de la intel·ligència artificial. Teaching AI for K-12 s’adreça als mestres i professors perquè aquests puguin explicar les aplicacions de la tecnologia als alumnes de tots els cicles educatius, entre 5 i 18 anys d’edat. La iniciativa s’estrena amb vídeos creats amb Tensor Flow per a ser consultats des de casa durant el confinament. La sueca Ericsson emmarca el portal en un programa més ampli Ericsson Educate, que també ofereix cursos sobre 5G, IoT, ciència de les dades i automatització.

Les coses d'en Zuckerberg

Notícies que no us caldria llegir si em fessiu cas i marxessiu dels serveis xucladors de dades: Facebook, Instagram i WhatsApp.

Facebook ha comprat Giphy, la popular plataforma d’imatges animades per publicar a les xarxes socials. La conseqüència més visible de l’operació serà l’accés des d’Instagram, tot i que seguirà estant disponible des de serveis rivals com Twitter. Però no us penseu que Mark Zuckerberg s’ha gastat 400 milions de dòlars només perquè pugueu incloure a les vostres stories d’Instagram i missatges de WhatsApp mini-clips de gent fent carotes o de gatets entranyables. En realitat, la tecnologia de Giphy encapsula les animacions dins d’un codi que por rastrejar la teva activitat digital i la dels teus seguidors des del moment a partir del moment en que fas servir un dels seus GIF, a no ser que l’aplicació on fas servir Giphy s’esforci molt a impedir-ho.

• Facebook segueix les passes de l’altre gran xuclador de dades: Google, que fa dos anys va comprar Tenor, el principal competidor de Giphy.