Assortiment d'enllaços #32
Vacunitis | El tecnosegrest de Barbie | Hashflags, els nous hashtags
Selecció diària d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Els nous hashtags es diuen hashflags. Un dels formats publicitaris més recents de Twitter són les etiquetes patrocinades, que els usuaris veuen al seu TL acompanyades d’una petita icona vinculada a la marca o esdeveniment que paga. Exemples recents són els #AppleEvent per a les successives presentacions d’Apple o #Mulan per l’estrena de la pel·lícula a Disney+, però també els que la mateixa Twitter ha activat per a les eleccions presidencials dels EUA. Els hashflags són efímers, però la pàgina hashflags.io els va recopilant abans que desapareguin.
Feliç aniversari, Firefox. Avui fa 16 anys que Mozilla va presentar la versió 1.0 del navegador web Firefox. En aquell moment va ser acollit com un excel·lent substitut del ja aleshores odiat Internet Explorer de Microsoft, i a començaments de 2010 estava instal·lat en un terç dels dispositius connectats a Internet. Malauradament, Firefox no va saber pujar al tren dels mòbils, i la seva quota de mercat actual és inferior al 4%, molt per sota del 17% de Safari i, sobretot, del 66% de Google Chrome.
Tot i això, Mozilla viu pràcticament dels 400 milions que Google li paga cada any per ser el cercador preconfigurat a Firefox. A Espanya té un 5,2% però la distància amb el 72,5% de Chrome és encara més gran perquè Safari no és tan popular.
La internet de les coses era això. L’incident de 2009, quan Amazon va esborrar dels dispositius Kindle dels clients un llibre electrònic (i no qualsevol, sinó 1984 de George Orwell) en comprobar que l’editor que l’havia publicat no en tenia els drets, no va ser una anècdota. Quan els aparells es connecten, poden ser controlats per sobre de la voluntat del suposat propietari. El govern holandès està provant a Schiphol un sistema per apagar de manera forçada el motor de les bicicletes elèctriques quan entren en zones habitades, obligant el ciclista a pedalar. Esperen reduir els accidents amb víctimes mortals.
A Kènia el cobrador del frac es diu IoT. El smartphone, el dispositiu més connectat de tots, és el candidat idoni a ser blocat a distància. L’operadora Safaricom ven telèfons a terminis, i quan el client no paga el rebut mensual, li desactiva l’aparell amb excepció de les trucades d’emergència. Fa servir la mateixa API d’Android que les empreses utilitzen per gestionar l’ús que els empleats fan dels mòbils corporatius. S’ha sabut perquè l’apli va ser publicada per error a la Play Store.
Cens d’empreses tecnosegrestades. Les últimes empreses que han sigut víctimes d’atacs de ransomware són de sectors ben diversos: la taiwanesa Compal, el segon fabricant mundial d’ordinadors portàtils (en fa per a Apple, Acer, Lenovo, Dell, HP i Toshiba), tot i que l’empresa ho nega; la italiana Campari de begudes alcohòliques; i la juguetera nord-americana Mattel (Barbie, Fisher-Price). I potser la més inquietant: GEO Group, la companyia que gestiona presons privades i centres d’internament d’immigrants il·legals als EUA i altres països.
La píndola Covid
Vacunitis. Avui tots els mitjans van plens de l’anunci de Pfizer i BioNTech sobre els resultats suposadament prometedors de la seva vacuna contra el coronavirus, tot i trobar-se a cavall entre les fases 2 i 3 de les proves en humans. Per si algú oblidava que això és un negoci, les accions de Moderna, que ja té en fase 3 la vacuna que desenvolupa amb els National Institutes of Health, s’han disparat a la borsa. Al mateix temps, els russos (que tenen la Sputnik-V) diuen que els productes occidentals encara no prou són de fiar.
Si voleu estar al dia d’aquesta cursa bio-comercial, VaxNow (via) és una apli mòbil que detalla l’estat de cada producte. Només disponible per a Android, però l’informació procedeix del Coronavirus Vaccine Tracker del NYTimes, que també es pot consultar amb iOS sense haver de descarregar res.