Assortiment d'enllaços #25

TikTok ensopega amb iOS 14 | 415 petaflops contra el virus | Més dubtes sobre les aplis de rastreig de contactes

Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.

Hi ha novetats al rànquing dels 500 superordinadors més potents del món. Fa nou anys que al capdamunt de la taula s’alternaven equips nordamericans i xinesos, però des d’aquesta setmana està encapçalada per un equip japonès, el Fugaku, amb una potència de càlcul de 415 petaflops, que gairebé triplica la del segon classificat, l’IBM Summit. Perquè us feu una idea, el Mare Nostrum 4 de Barcelona fa 11 teraflops i el futur Mare Nostrum 5 en farà 200. El Fugaku, fabricat per Riken i Fujitsu, està instal·lat a la ciutat de Kobe i actualment es dedica a fer experiments per combatre el coronavirus. Cosa que, per cert, també podeu fer vosaltres amb el vostre telèfon mòbil descarregant l’aplicació DreamLab de la fundació Vodafone, que cedeix el processador de l’aparell per a fer càlculs científics mentre dormiu. Total, el Fugaku està fet amb xips de la mateixa arquitectura ARM que qualsevol telèfon Android o iPhone, però a l’engròs.

La Xina ha posat en òrbita l’ultim dels 35 satèl·lits que formen el sistema BeiDou-3 de navegació global. Amb la constel·lació completa, podrà prescindir del GPS que és propietat dels EUA, en un moment de tensió màxima en les relacions entre els dos estats. El 70% dels mòbils que es venen a la Xina són compatibles amb BeiDou.

Els xinesos no són els únics que volen deixar de dependre dels satèl·lits ianquis. Fins i tot el Regne Unit, que després de consumar-se el Brexit ha hagut de deixat de participar en el sistema europeu Galileo, està disposat a invertir 550 milions de lliures en el 20% de l’operador OneWeb, que ja té 74 satèl·lits LEO en òrbita i més de 20 estacions terrestres, però es troba en concurs de creditors als EUA des de finals de març.

El nou sistema operatiu d’Apple per als iPhones comença a fer estralls fins i tot mesos abans d’estar disponible comercialment. Els usuaris de la versió preliminar d’iOS 14 han descobert, gràcies a una nova funció de privadesa, que hi ha aplicacions que xafardegen cada pocs segons la informació que l’usuari ha copiat i enganxat al portapapers del telèfon. Entre aquestes aplicacions hi ha les de Starbucks, AliExpress i Google Chrome, però la que ha aixecat polèmica és TikTok, sobretot perquè fa tres mesos ja l’havien enxampada i havia dit que deixaria de fer-ho, però no ha complert la promesa fins ara.

Amazon ha creat un equip que vigilarà i perseguirà judicialment la publicació de productes falsificats a la seva plataforma de comerç electrònic per part de tercers. Imagino que la primera mesura en aquests casos serà retirar els productes de la venda, però no m’estranyaria que aleshores surtin veus acusant Amazon de censurar contingut. I em demano per quin motiu les plataformes digitals no són tan estrictes amb, posem per cas, la propagació de notícies plagiades.

Píndoles Covid

En ple debat sobre l’eficàcia de les aplis mòbils de rastreig de contactes amb infectats de Covid-19 (dimarts vaig ser a TV3 per tornar a parlar-ne) tenim una dada concreta: l’aplicació del govern francès (que no fa servir les API d’Apple i Google perquè són massa respectuoses amb la privadesa) ja està instal·lada en 1,8 milions de telèfons, però en les tres setmanes que porta disponible només ha emès 14 notificacions de contacte positiu.

Queda clar que aquestes aplicacions no ens salvaràn del coronavirus per elles mateixes. A banda de la imprecisió del càlcul de distància fet a partir del senyal Bluetooth (una altra cosa seria si tots els mòbils portessin el xip de proximitat U1 dels iPhone 11 Pro), hi ha la reticència dels ciutadans a fer-les servir: el 71% dels nord-americans diuen que no tenen intenció d’instal·lar-ne cap, majoritàriament perquè dubten de la seva privadesa.

El govern espanyol comença aquesta setmana a les Canàries la prova pilot de la seva aplicació d’alerta de contactes de risc. La secretària d’estat de Digitalització, Carme Artigas, va assegurar en la presentació que els aspectes de privadesa estaven coberts gràcies a la participació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Però aquest organisme ha emès un comunicat desmentint-ho. L’AEPD aclareix que només se’ls va implicar a partir del 21 de maig, quan el desenvolupament ja estava avançat, i que encara estan investigant els detalls. Confiem que es tots posin d’acord abans que aparegui el primer rebrot de la pandèmia.

Les coses d'en Zuckerberg

L’operadora de mòbil Verizon és fins ara l’anunciant més important que ha deixat de posar publicitat a Facebook i Instagram fins que l’empresa de Mark Zuckerberg prengui mesures efectives contra les provocacions de Donald Trump i la desinformació en matèria de racisme i brutalitat policial. Segons CNBC, Verizon es va gastar el mes passat més de 400.000 dòlars en anuncis a Instagram i gairebé un milió i mig a Facebook. L’empresa és conscient del problema que té: el seu director de seguretat va admetre en una conferència amb 200 anunciants que té un dèficit de confiança. Personalment, no puc donar-me d’alta a Verizon, però estic content de tenir un anorac The North Face i consumiré més sovint gelats Ben & Jerry, per citar dos anunciants més que s’han afegit al boicot a Facebook.

Els que encara feu servir els productes de Zuckerberg hauríeu d’haver començat a veure una funció nova que us avisa quan aneu a compartir (algun dia hem de parlar de l’ús d’aquesta expressió) qualsevol contingut que tingui una antigüitat de més de tres mesos. Tot i que podeu decidir ignorar l’avís, és una bona mesura per provar de limitar la difusió d’informació caducada.