Assortiment d'enllaços #19
Com signar un albarà sense tocar-lo | Acusen Brave de poc privat | IBM abandona el reconeixement facial
Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Signar albarans amb distància. Vehicles de transport públic, llocs d’oci, mobiliari urbà, màquines expenedores, ascensors i oficines són alguns dels espais que caldrà adaptar per evitar el contacte amb objectes d’ús comú que puguin transmetre el coronavirus. El centre tecnològic Eurecat té una unitat d’impressió funcional i dispositius integrats que assessora les empreses a canviar les botoneres tradicionals i superfícies tàctils existents per sistemes sense contacte. A Cerdanyola tenen una planta pilot de plastrònica, que permet integrar electrònica impresa en qualsevol superfície plàstica. Eurecat també diu que en els productes de nova creació seran cada vegada més comuns el reconeixement facial (com els nous caixers de CaixaBank) i l’ús de codis QR. En aquest sentit, l’empresa de transports DB Schenker ha introduit la signatura sense contacte en els lliuraments: el paquet porta un codi QR, el client l’escaneja amb el seu mòbil i se li obre una pàgina web per signar amb el dit, sense haver-ho de fer en el terminal del repartidor.
IBM renuncia a vendre sistemes de reconeixement i anàlisi facial d’aplicació general i es declara en contra de l’ús d’aquesta tecnologia en aplicacions de vigilància massiva, discriminació racial i vulneració dels drets i llibertats humans bàsics. I no només això: Arvind Krishna, el conseller delegat d’IBM, ha reclamat al Congrés del seu país que revisi la legislació que permet la policia aplicar aquestes eines, encara que les proporcionin altres fabricants, des d’Axos fins a Amazon. També cal dir que IBM no hi perdrà molt perquè no feia gaire negoci amb el reconeixemrnt facial, però la mesura és simbólica perquè IBM és un dels principals proveïdors de tecnologia de les autoritats d’EUA.
L’actualització de sistema més recent dels lectors Amazon Kindle de llibres electrònics permet esborrar de manera permanent llibres i documents personals directament al dispositiu. Fins ara això només es podia fer a la web d’Amazon, dins del perfil de client. Ho agraireu especialment si, com jo, feu servir el Kindle per llegir articles de manera diferida, vinculant-lo amb un compte de Pocket o Instapaper. La gestió de contingut és un dels punnts febles d’aquesta mena d’aparells. Per si no la coneixeu, us recomano l’aplicació Calibre, disponible per a Windows, Mac i Linux.
Gràcies als 50 milions de dòlars aportats per Brian Acton, cofundador de WhatsApp, l’aplicació Signal de xat privat s’està destapant més enllà de les seves funcions bàsiques. A més d’incloure un filtre per difuminar les cares de les persones que surten en una foto abans d’enviar-la, han activat fa poc els codis PIN, que serveixen per recuperar dades com el perfil, la configuració i la llista de contactes blocats en cas de perdre el telèfon on tens instal·lada l’aplicació. Es tracta del primer pas per abandonar l’ús del número de telèfon mòbil com a identificador d’usuari, un dels aspectes més molestos de l’actual generació de serveis de xat.
Signal també permet des d’avui transferir l’historial de xats del teu iPhone anterior al que t’acabes de comprar, com ja es podia fer amb Android. Personalment em sembla innecessari, perquè faig servir els missatges efímers de Signal, però molts usuaris de WhatsApp es posen nerviosos davant la perspectiva de perdre els seus xats quan canvien de mòbil. A l’apli propietat de Facebook es poden recuperar passant-los per Google Drive, però com que això és un risc de privadesa, a Signal ho fan establint temporalment una xarxa wifi entre els dos telèfons.
Brave, el navegador web que presumeix de respectar la privadesa dels usuaris, ha estat acusat de saltar-se els seus principis quan algú ha observat que afegia un codi de seguiment a una URL determinada quan la teclejaves manualment a la barra d’adreces. En concret, la de la web de criptomonedes Binance. En realitat es tractava d’un simple codi d’afiliació que permetia a Brave Software obtenir comissió de les operacions que l’usuari faci a la web citada.
El sistema és idèntic, per exemple, a les URL d’Amazon amb un codi d’afiliació incrustat, i no proporciona informació sobre l’usuari sinó sobre la marca del navegador que fa servir -en aquest cas, Brave- igual que ho fan els cercadors integrats en la majoria dels navegadors web, com Firefox. Brendan Eich, el director de Brave, reconeix que s’han equivocat i s’ha compromés a desactivar la funció en una actualització ja disponible, no sense aprofitar per detallar en un fil de Twitter quin és el model de negoci que fa viables els navegadors independents gratuïts. Les explicacions d’Eich m’han satisfet i continuaré fent servir Brave, però veurem si sobreviu a l’escàndol.
Acaba de començar la temporada de congressos digitals virtualitzats (ahir i avui s’ha fet el Microsoft Build 2020), però les dues grans fires mundials d’electrònica de consum volen mantenir el format presencial. Primer serà l’IFA de Berlin, que s’ha reinventat sense públic i durarà només tres dies, del 3 al 5 de setembre, amb un màxim de 1.000 convidats a cadascun de les quatre àrees temàtiques. En canvi, el CES pretén tornar a convocar multituds al gener de 2021, per estrenar el nou centre de convencions de Las Vegas. Tant els organitzadors de fires i congressos com els assistents s’estan replantejant el futur post-virus.