Assortiment d'enllaços #18
Els nens ja miren tant TikTok com YouTube | Platges amb aforament limitat | Espanya perd el tren del cotxe elèctric
Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Desconfinament + ben temps = tothom a la platja. Per evitar les aglomeracions, els ajuntaments hauran d’aplicar sistemes per controlar l’aforament. El de Calella ho fa dividint la platja en 15 zones i comptant els mòbils dels banyistes amb les antenes wifi municipals. En canvi, Telefónica proposa fer-ho amb càmeres IP connectades per 4G a un sistema de visió per computador que preserva la privadesa perquè no enregistra cap imatge i només compta persones però no altres objectes, amb un 99% de precisió gràcies a la intel·ligència artificial.
En el marc de l’anunciat tancament de les tres fàbriques de Nissan a Catalunya, convé tornar a recordar la nul·la presència espanyola en la fins ara pobre indústria europea de les bateries per a cotxes elèctrics, dominada per fabricants asiàtics. L’estat no participa en la European Battery Alliance de sis països (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia i Suècia) que afegiran 3.200 milions públics als 5.000 milions privats (de BASF, BMW i Solvay, entre altres empreses) per construir dues megafàbriques, una a cadascun dels dos primers estats citats. Mentre al Regne Unit es disposen a subvencionar amb 6.700 euros els conductors que canviin el cotxe de combustió per un d’elèctric, a Espanya només hi ha 7.600 punts de recàrrega públics, i només el 7% són de 40 kW o més. I ja que parlem de carregadors, la francesa Mob-Energy proposa el Charles, un robot de càrrega per a aparcaments públics.
Èxit de la telefonia 5G a la Xina. El 30% dels abonats tenen previst contractar el servei abans de sis mesos i el 50% abans d’un any. Però això no és necessàriament bona notícia per a les telcos del país, que s’han precipitat amb els preus: les tarifes 5G inclouen un 40% més de dades que les 4G, però costen només costen un 11% més, de manera que el preu per gigabyte 5G acaba sent un 21% més baix que amb 4G. Potser per això han començat a collar els proveïdors: Ericsson acaba de provisionar gairebé 100 milions d’euros de pèrdues als comptes trimestrals per amortitzar els equipaments lliurats a les tres operadores xineses fins ara.
Xina es perfila com el gegant de la 5G en termes absoluts, però el líder en implantació de la tecnologia és Corea del Sud: amb 6,4 milions d’abonats en un any, el país encapcala el rànquing 5G de la consultora OMDIA que contempla espectre, llançaments, cobertura, adopció i ecosistema. Molt pel darrere van Kuwait i Suïssa. Espanya, que no subhastarà l’espectre de 700 MHz (la banda que permet tenir cobertura a dins dels edificis, ara ocupada per la TDT) fins a començaments de l’any que ve, apareix en onzena posició.
Avui és dilluns i no hi ha peix fresc, però la llotja d’espectre radioelèctric per a la 5G va així: a Canadà han endarrerit sis mesos la seva -fins a juliol de 2021- perquè les operadores puguin centrar-se en els serveis essencials. En canvi, França s’ha compromés a licitar el 5G al setembre, sense fer cas del president de Bouygues Telecom, que volia deixar-ho per l’any que ve i concentrar-se ara en millorar la cobertura rural de 4G. Finlàndia ha repartit en un sol dia les seves freqüències a parts iguals entre les tres telcos que hi optaven. I el regulador alemany defensa haver reservat 100 MHz per a xarxes 5G privades per la “enorme demanda” de les empreses d’allà, per a disgust de les operadores.
Per cert, Alemanya destinarà a infraestructures 5G 7.000 milions del paquet de 130.000 milions previst per impulsar la recuperació post-Covid del país. Una cosa va per l’altra: el govern va recaptar més de 6.500 milions amb la subhasta d’espectre 5G.
Suïssa i Itàlia són els dos primers estats que publiquen (la segona també a la App Gallery de Huawei) les seves aplis mòbils per rastrejar amb Bluetooth els contactes amb persones infectades de Covid-19 basades en les mateixes API de Google i Apple que estan generant tanta paranoia en els vostres grups de WhatsApp. Malgrat que tots hem anat dient que aquestes aplis no serveixen si no les instal·la al menys el 60% de la població, els investigadors d’Oxford d’on va sortir la dada han aclarit que amb percentatges d’adopció més baixos també ajuden a contenir la propagació del virus. Tot i això, a Singapur, un dels primers països que va publicar una apli pròpia, s’estan pensant proporcionar un xip Bluetooth a cadascun dels 5,7 milions d’habitants perquè no calgui instal·lar res al mòbil. M’inquieten les implicacions de manca de privadesa.
Els nens i adolescents miren ara el doble de vídeos que fa quatre anys. El servei més popular és YouTube, que fan servir el 88% dels nens espanyols d’entre quatre i 14 anys malgrat que suposadament és per a més grans de 13. En canvi, gairebé ningú fa servir aquí YouTube Kids, el canal infantil de YouTube. Ho diu una enquesta de l’empresa Qustodio entre 60.000 famílies d’Espanya, Regne Unit i EUA amb criatures d’aquestes edats.
El més sorprenent és que el 37% dels nens espanyols miren TikTok, aquests ja passen gairebé tanta estona mirant aquesta xarxa (60 minuts al dia) com YouTube (63 minuts). Tot i ser xinesa, ByteDance s’ha proposat seriosament liderar amb TikTok els mercats occidentals, i per això no només ha fitxat com a conseller delegat l’americà que ha llançat Disney+ sinó que vol evitar qualsevol sospita d’intercepció per part del govern xinès i no permet que els seus empleats xinesos accedeixin al codi dels productes adreçats a Occident, com TikTok.
Selfies tramposes. Com es compaginen les selfies de grup l’obligació de mantenir la distància social? Segons Apple, amb un sistema d’autofotos de grup sintètiques en que un usuari convida els altres a afegir-se amb els seus respectius telèfons i l’aplicació combina totes les imatges en una única foto de grup. Abans d’acusar la marca d’oportunisme, cal saber que es tracta d’una patent solicitada fa dos anys que li han concedit ara. I com passa amb moltes patents, potser no arribarà mai a convertir-se en producte comercial.