Assortiment d'enllaços #15
Revolta interna a Facebook | Futbol amb espectadors virtuals | Zoom farà pagar pel xifratge
Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Futbol amb espectadors virtuals. Tothom està molt amoïnat perquè els pobres futbolistes que tornen a la competició han de jugar sense l’escalf del públic mentre els estadis segueixen tancats per culpa del coronavirus. Un equip danès va convidar 10.000 aficionats a una videoconferència amb Zoom i la va mostrar en pantalles gegants a les grades. Yamaha té una solució sonora: amb l’aplicació móbil Remote Cheerer pots aplaudir i animar el teu equip des de casa pels altaveus de l’estadi. Un detall de realisme és que el teu aplaudiment sona pels altaveus de la zona de la grada on estaries assegut en condicions normals. Ja s’ha provat a l’estadi de Shikuoka.
Zoom farà pagar pel xifratge. Després de tapar múltiples forats de seguretat, Zoom prepara ara una funció de xifratge integral de les videoconferències per evitar que el contingut de les converses pugui ser interceptat per tercers. Ara bé, d’aquest xifratge només en gaudiran els clients de la modalitat de pagament, però les converses de franc limitades a 40 minuts que tan populars s’han fet durant el confinament no el tindran. En paral·lel, però, el navegador Brave que hem recomanat aquí més d’una vegada acaba de treure una versió preliminar amb una funció de videotrucades anomenada Brave Together i que fa servir la tecnologia de Jitsi Meet, un servei de codi obert alternatiu a Zoom sense limitació de temps i que ja té xifratge integral. Brave ja té més de 15 milions d’usuaris mensuals i 5 milions d’usuaris diaris. D’acord, Firefox en té 254 milions i Chrome més de 1.000 milions.
Piulades en diferit. Twitter ja permet programar la publicació diferida dels tuits fins a 18 mesos d’antel·lació. Ja es podia fer amb aplicacions externes com Buffer o TweetDeck, que és propietat de Twitter des de 2011. Ara es pot fer directament a la web de Twitter, no encara a les aplicacions móbils. També s’ha afegit la possibilitat de redactar tuits i guardar-los com a esborranys per acabar-los en un altre moment. Fins ara només oferia aquesta possibilitat quan s’abandonava la redacció.
Destruir bicicletes usades és més car que repintar-les i reparar-les. Si més no, és el que opina Uber, que després de vendre a Lime la seva filial Jump de lloguer de bicis i patinets elèctrics, ha convertit en ferralla 20.000 de les seves populars bicicletes vermelles, com es veu en aquest vídeo que els hauria de fer caure la cara de vergonya. Sembla que són de models antics i els directius de Lime asseguren que adoptaran les del disseny actual.
Gartner és l’última de les grans consultores que confirma l’ensorrament del mercat mundial de smartphones durant el primer trimestre per culpa del coronavirus: de 374,9 milions d’unitats l’any passat a 299 milions aquest 2020, una caiguda del 20%. Gairebé totes les marques van caure: Samsung (-22,7%), Huawei (-27,3%) i Apple (-8,2%). Xiaomi, en canvi, va créixer un 1,4%. En aquestes condicions s’entèn que Samsung hagi començat a oferir els seus Galaxy de gamma alta en règim de suscripció, a l’estil d’un leasing de cotxe: per una quota mensual, amb el mòbil inclou garantia ampliada, Microsoft Office 365 amb 1 TB d’espai al núvol OneDrive i la renovació del terminal al cap de nou mesos.
El campionat mundial de la fabricació aditiva no s’atura. Acabo de veure que la Universitat de Maine presumeix de l’objecte més gros del món imprés en 3D: una barca de 7,62 metres d’eslora i 2,2 tones de pes. Diuen tenir tres rècords Guinness. Inagino que si supera aquest edifici de dues plantes i 9,5 metres d’alçada imprès per Apis Cor a Dubai deu ser perquè la màquina Ingersoll de 30×6,7 metres de Maine no es va moure de lloc en les 72 hores necessàries per fer la peça.
Les coses d'en Zuckerberg
Quan Twitter va marcar la setmana passada alguns tuits de Donald Trump com el que eren -primer mentides i després incitacions a la violència en el marc dels aldarulls de protesta per l’assassinat d’un ciutadà negre i desarmat per part d’un policia de Minneapolis-, Mark Zuckerberg va provar d’evitar que la polèmica esquitxés Facebook, no només mantenint-se al marge sinó arribant a criticar les decisions de Twitter. De fet, Zuckerberg va parlar divendres amb Trump per telèfon en una conversa que les dues parts han qualificat de «productiva».
Aquesta complicitat no ha agradat a molts empleats de Facebook, alguns d’alt nivell, que creuen que la seva empresa també hauria hagut de retirar els posts del president. La revolta interna ha arribat a tal punt que finalment Zuckerberg ha condemnat formalment la desigualtat racial als Estats Units, exigit justícia en casos com el de George Floyd i donat 10 milions de dòlars a entitats que treballen per la justícia racial. D’aquesta manera s’afegeix a altres tecnològiques com Intel, IBM, Netflix, Microsoft, Amazon i Apple que ja s’havien manifestat en el mateix sentit. Llàstima que no hagi sigut espontàniament.