Assortiment d'enllaços #12
Zoom es desmarca de Giphy | 10.000 noves antenes 5G cada setmana | Els algoritmes ja corren més que els xips
Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.
Superada la interrupció causada per la pandèmia, les tres grans operadores xineses de mòbil han recuperat el ritme de desplegament d’antenes 5G: a finals de març ja en tenien 250.000, i ara n’estan instal·lant 10.000 de noves cada setmana, de manera que el ministre del ram preveu que a final d’any hi haurà haurà mig milió en funcionament. La xifra no em quadra amb el milió d’antenes 5G que preveia fa poc un assessor del govern, però impressiona igualment. Sobretot tenint present que l’objectiu final és oferir cobertura 5G a tota la població xinesa amb 10 milions d’antenes, invertint l’equivalent a 250.000 milions d’euros.
Més de la meitat dels contractes de noves xarxes 5G a la Xina se’ls ha adjudicat Huawei. Però el govern d’EUA està intensificant el seu assetjament a l’empresa xinesa. Fa pocs dies ha prohibit la venta a Huawei de qualsevol producte o tecnologia dissenyat o fabricat fent servir components, software o maquinària d’origen ianqui. I els funcionaris de Trump segueixen pressionant els governs aliats perquè s’afegeixin al veto, tot i que amb èxit desigual. Mentre el govern britànic de Boris Johnson troba que la seva predecessora Theresa May va ser massa tova i ara es disposa a expulsar els equipaments de Huawei de les xarxes 5G abans de tres anys, el ministre de TIC de Suècia no veu cap inconvenient en què l’operadora Tele2 faci servir material de Huawei en la xarxa 5G que acaba d’estrenat.
Aquí hi ha un resum de la posició de cada país europeu respecte a Huawei. Espòiler: Telefónica reduirà el pes dels equips Huawei en la seva xarxa i Orange els combinarà amb els de ZTE i Ericsson.
L’any passat, 7.338.000 línies de telèfon mòbil van canviar de companyia a l’estat. Això són més de 20.000 línies al dia i un 13% dels més de 55 milions de línies que hi havia en servei a final d’any. De totes aquestes portabilitats, en el 93% dels casos l’abonat va conservar el número que tenia, i només un 6% van preferir canviar-lo. Són dades de la CNMC (Comissió Nacional de Mercats i Competència, que també indiquen que un 11% dels abonats van considerar canviar de companyia però no van fer cap pas, mentre un 6% sí que van iniciar el procés de canvi però ho van deixar. En això hi pot tenir a veure la clàusula de permanència, la penalització que l’operadora et pot cobrar si marxes a la competència, i que un 30% dels abonats tenen al seu contracte. Però els motius per acceptar aquesta clàusula han anat variant. A començaments d’any la raó principal per quedar-se era que la companyia et donava un mòbil nou més bé de preu, però un any més tard és que et fan descompte en la tarifa perquè no marxis.
Zoom es desmarca de Giphy. Després de ser criticada per diversos defectes de seguretat -ja resolts- en el seu popular servei de videoconferència, és lògic que Zoom sigui ara especialment prudent en aquest aspecte. Segurament per això, en la nova versió han desactivat (temporalment, diuen) la integració de Giphy, la plataforma de GIF animats que Facebook acaba de comprar per poder rastrejar encara més els usuaris. Altres canvis de la nova versió de Zoom són, entre altres, la necessitat de demanar permís als participants silenciats per tornar a activar-los el micròfon; un so d’avís al moderador cada vegada que arriba un usuari nou a la sala d’espera; i la restricció opcional d’accés d’un mateix participant des de diversos dispositius.
Els algoritmes ja corren més que els xips. Fins ara créiem que la intel·ligència artificial (IA) progressava gràcies a la disponibilitat de grans volums de dades i a la d’una potència de càlcul creixent per processar-los. Sembla, però, que els algoritmes ja han aprés a caminar sols: un anàlisi del centre OpenAI de recerca en IA conclou que l’eficiència de l’aprenentatge automàtic (machine learning) creix més ràpid que la potència dels xips, ja que es duplica cada 16 mesos davant els dos anys que, segons la llei de Moore, triga a duplicar-se la quantitat de transistors que caben en un xip. Segons OpenAI, la potència necessària actualment per executar l’algoritme AlexNet de reconeixement d’imatges és 44 vegades inferior a la que calia l’any 2012. Considerant que Moore va formular la seva llei pensant que només seria vàlida durant 10 anys i ja en fa més de 50 que s’aplica, comença a inquietar fins on pot arribar l’IA.
Mentre les aplicacions mòbils oficials per rastrejar contactes amb persones infectades de coronavirus comencen a mostrar les seves limitacions (menys del 40% dels australians s’han descarregat la del seu govern), hi ha empreses que ja equipen els empleats amb braçalets o penjolls Bluetooth per verificar que respecten la distància obligatòria de dos metres. En cas contrari, els dispositius emeten un xiulet i l’incident queda registrat al servidor de l’empresa, que pot consultar-lo quan es confirma una infecció per determinar a quins altres empleats pot haver afectat. El sistema fa servir routers i punts d’accés wifi amb Bluetooth com els Mist de Juniper Networks, que ja rastreja així els moviments dels seus 10.000 empleats.