Andròmines #65
Meta renuncia a moderar el contingut | L'iPhone ja és major d'edat | Diners andalusos a les tecnològiques catalanes | Elon Musk contra la Wikipedia.
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
Mark Zuckerberg es rendeix a Trump i segueix l’exemple d’Elon Musk. Meta Platforms ha anunciat que renuncia a supervisar el contingut de les seves xarxes socials visibles (Facebook, Instagram i Threads). En un article al blog de l’empresa s’explica que Meta tanca el seu programa de verificació per part d’empreses externes i el substitueix per un model de Notes de la Comunitat -idèntic al que X ja aplica- on recau en els usuaris desmentir les informacions o aportar-hi context. Meta assegura que la mesura vol promoure la llibertat d’expressió i estalviar-se els conflictes causats per la retirada de contingut considerat inapropiat (al voltant de l’1% del que es publica), sobretot les retirades per error, que són entre el 10% i el 20% del total. A ningú se li escapa que Meta pretén congraciar-se amb el president entrant i el nou clima polític, evitant les acusacions de biaix liberal.
L’article està signat per Joel Kaplan, el nou director d’afers públics de Meta i reconegut militant del partit republicà. Kaplan ha desplaçat del càrrec el britànic Nick Clegg, que abans d’ocupar-lo durant set anys havia sigut viceprimer ministre del Regne Unit.
En la mateixa línia, Mark Zuckerberg s’ha afegit al grup d’empreses i directius del sector que han aportat un milió de dòlars al comitè organitzador dels actes de presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA. En aquest grup també hi ha Jeff Bezos (Amazon), Sam Altman (OpenAI), Uber i fins i tot Tim Cook (Apple).
Delegar la moderació de contingut en els usuaris no sempre és una bona idea. L’Àlex Gutiérrez dóna alguns exemples d’aquesta elonització a l’Ara.
A dins de Meta hi ha empleats en desacord amb el canvi de política de l’empresa. Charlie Warzel a The Atlantic la considera hipòcrita.
Personalment no sóc partidari de la moderació de contingut a les xarxes socials, que quan afecta els teus sol ser qualificat de censura. A més, no recordo que mai s’hagi exigit cap moderació als mitjans convencionals. Considero que és responsabilitat de cada ciutadà verificar la validesa de la informació que li arriba, i trobo molt perillós cedir aquesta tasca a empreses privades, que sovint tenen interessos diferents als nostres. Pel mateix motiu, sóc molt selectiu amb les meves fonts i evito sempre que puc els algoritmes. Us convido a fer el mateix.
Europa censura? A l’hora d’explicar la nova política de Meta, Zuckerberg ha declarat que “Europa té una quantitat creixent de lleis que institucionalizen la censura i fan difícil fer alguna cosa innovadora allà”. La Comissió Europea ho ha negat immediatament: un portaveu ha aclarit que la Directiva de Serveis Digitals (DSA) no constitueix cap censura, i es limita a exigir la retirada de contingut il·legal, com el de tipus pedòfil. I també ha indicat que té previst analitzar si el futur sistema de Meta compleix els requisits de la DSA.
Val a dir que fins i tot Meta ha estat respectant la legislació europea: a Alemanya és il·legal fer apologia del nazisme, i l’empresa retira habitualment contingut d’aquesta mena que continua sent visible, per exemple, als EUA.
La tecnologia no és prou bona per als diners catalans. L’operadora Parlem Telecom ha reestructurat el seu capital, i l’accionista principal ha passat a ser el grup Global Portfolio Investments (GPI), al darrere del qual hi ha la família andalusa Domínguez de la Maza, propietaris de la marca Mayoral de roba infantil. GPI té ara el 14,45% de les accions de Parlem, superant el 12,44% controlat per Ernest Pérez-Mas, fundador i president de l’empresa. La suma dels accionistes catalans (Pérez Mas, Bonpreu, Benito Urban, Inveready, Sorigué) continua sent majoria, però és significatiu que hagin calgut inversors de fora del país.
Parlem no és la primera tecnològica catalana on inverteix GPI. Al mes d’octubre ja van convertirse en el segon accionista més gran de Sateliot, l’empresa que està desplegant una xarxa de satèl·lits en òrbita baixa per a connectar objectes amb 5G.
Es parla molt de l’aposta de Catalunya per un futur tecnològic, però quan cal votar amb la cartera, aquesta aposta no es veu gaire. L’any 2011, un projecte per connectar Catalunya directament a internet amb un cable submarí va fracassar per manca d’interès dels inversors locals, que van preferir dedicar les seves fortunes al sector immobiliari.
Muskades
L’univers paral·lel d’Elon Musk, el propietari de Tesla, SpaceX, X i Neuralink.
Elon contra la Wikipedia. Ja fa uns mesos que l’extrema dreta mundial, en la seva croada per controlar la informació segons els seus interessos, té en el punt de mira la Wikimedia Foundation, l’organització sense afany de lucre que hi ha al darrere de l’enciclopèdia lliure Wikipedia (i les seves edicions en altres idiomes, com la catalana Viquipèdia). El penúltim episodi l’ha protagonitzat Elon Musk, que el 24 de desembre va piular als 200 milions de seguidors que té a la seva joguina X la consigna “Deixeu de fer donatius a la Wokepedia”. En aquest cas, l’individu hi té un greuge personal. La seva biografia a l’enciclopèdia el considera ‘inversor inicial, arquitecte de productes i conseller delegat’ de l’empresa d’automoció Tesla, però ell insisteix que n’és el fundador, i com que li neguen aquest reconeixement, considera que li tenen mania.
Naturalment, la comunitat d’usuaris de Wikipedia ha reaccionat, però no com Musk reclamava: els donatius a la Wikimedia Foundation es van disparar un 450% d’un dia per l’altre. Jo faig un donatiu anual, us convido a fer-ho també aquí.
La dreta reaccionaria no s’atura aquí: la Heritage Foundation s’ha proposat esbrinar i fer pública la identitat dels voluntaris editors de Wikipedia que considera antisemites. Cal recordar que molts editors de l’enciclopèdia practiquen l’anonimat perquè en els seus països s’exposarien a ser perseguits.
A Citation Needed hi ha una explicació detallada de la guerra de la dreta contra Wikipedia.
Georgia Meloni i Elon Musk, una parella no tan estranya. El desembarcament de la dreta reaccionaria ianqui a Europa no és només ideològic, sinó també econòmic. Ara sabem que la recent visita de Musk a la primera ministra italiana Georgia Meloni no era de cortesia, sinó comercial. Bloomberg assegura que el govern de Meloni negocia amb SpaceX un contracte de 1.500 milions d’euros per oferir serveis de telecomunicacions xifrades als empleats públics i les forces armades d’Itàlia durant cinc anys, fent servir la xarxa Starlink de satèl·lits en òrbita baixa.
A Itàlia s’ha aixecat una gran polèmica pública per aquest suposat vincle entre l’estat i l’univers de Musk, amb tants punts de contacte amb el de Donald Trump. De fet, el ministre de Defensa assegura que no hi ha res signat.
En cas de formalitzar-se el contracte, seria un cop baix a la futura constel·lació IRIS2 de la Unió Europea, que precisament vol oferir serveis de comunicacions segures via satèl·lit als organismes oficials dels estats europeus. La Comissió va adjudicar fa poc el desplegament d’IRIS2 al consorci SpaceRISE, on participa l’espanyola Hispasat.
Tal dia com avui
L’espai de les efemèrides tecnològiques
L’iPhone ja és major d’edat. Avui fa 18 anys que Steve Jobs va presentar l’iPhone, que reunia un telèfon mòbil, un comunicador d’internet i un reproductor de música en un únic dispositiu. Naturalment, Apple no va inventar els mòbils connectats a internet, les pantalles tàctils ni els sistemes operatius amb aplicacions, però va ser pionera en combinar-ho tot amb una gran facilitat d’ús. La resta ja és història: tots els smartphones volen ser com l’iPhone, el producte que ha fet d’Apple una de les empreses més valuoses del món i li aporta més de la meitat dels ingressos, amb més de 230 milions d’unitats venudes cada any i gairebé 2.500 milions en total fins ara.
Aquell iPhone no va sortir a la venda fins a finals de juny, només als EUA i en exclusiva amb l’operadora AT&T (l’acord es va negociar en secret a Barcelona, durant la primera edició a la ciutat de l’aleshores 3GSM World Congress, predecessor de l’actual MWC).
El primer iPhone només tenia connexió GPRS (2G), era incompatible amb els missatges MMS i encara no tenia botiga AppStore d’aplicacions. Tot plegat no va arribar fins un any més tard amb l’iPhone 3G, el primer que es va vendre aquí.
La presentació de l’iPhone [vídeo] es va fer a la fira MacWorld Expo de San Francisco, contraprogramant el CES de Las Vegas. Pocs anys després, Apple va abandonar les fires i es va centrar en els actes propis.
Collita pròpia
Recull d’aparicions recents en altres mitjans
Tecnonecrològica del 2024. Un any més, i ja en són 13, al diari Ara m’han permès dedicar l’últim article a retre homenatge a personalitats destacades de la tecnologia i la innovació que ens han deixat. Sempre insisteixo a fer-ho perquè als obituaris generalistes no solen aparèixer tecnòlegs, malgrat que probablement han afectat la nostra vida més que els habituals polítics, esportistes i artistes.
Aquesta edició té un caràcter especialment personal, perquè vaig tenir el plaer de conèixer cinc de les 14 persones mencionades i dues d’elles em van honorar amb la seva amistat.
Podeu consultar les 12 tecnonecrològiques anteriors aquí.
Pronòstics per al 2025. Crec que durant l’any tecnològic que acabem d’encetar tornarem a estar pendents de la IA, pero amb matisos; de la ciber(in)seguretat i la tecnopolítica; dels progressos en salut; de la robòtica; i d’un reposicionament dels gegants tecnològics. En aquest mateix butlletí en teniu alguna prova. He parlat d’aquestes tendències a:
Diari Ara: Quatre tendències tecnològiques per al 2025
Espai El clic a l’ull del Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio: Microsoft i Intel ja no marquen la pauta del desenvolupament tecnològic
Sèries de TV
Es veu que parlar de sèries atreu lectors, així que ho provo.
El naixement d’Uber. El pes creixent del digital en l’economia ha captat l’atenció de la indústria audiovisual. Més enllà dels cada vegada més nombrosos documentals sobre empreses concretes i les seves malifetes, fins i tot hi ha dramatitzacions de casos reals. Us recomano molt Super Pumped. The Battle for Uber. Basada en el llibre de Mike Isaac, explica com l’agressiu Travis Kalanick (interpretat per Joseph Gordon-Levitt) va crear la popular plataforma de lloguer de cotxes amb conductor i els conflictes amb inversors, polítics, taxistes i conductors, fins arribar a la destitució com a conseller delegat.
No em consta que la sèrie es pugui veure en cap plataforma comercial, però els set episodis es troben fàcilment als torrents.
En el repartiment hi ha Kerry Bishé, que també sortia
en la tan hilarant com realistaSilicon Valley(sis temporades a Max)a Halt and catch fire, una altra sèrie de visionat imprescindible si us interessen el naixement de la indústria dels PC i l’arribada de la web (moltes gràcies a @papapep@mastotut.cat per fer-me adonar de la meva confusió entre sèries).Super Pumped em fa pensar si algú d’aquí tindrà valor per fer una sèrie semblant sobre Glovo.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!