Andròmines #64
Internet depèn de 22 vaixells antics | El veto dels EUA a la Xina afecta la principal tecnològica europea | Viquipèdia, un orgull per al país | Un femer de l'extrema dreta enganya X.
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
Els vaixells que fan funcionar internet. Més del 90% de les dades del món circulen en algun moment per un cable submarí. Segons TeleGeography, n’hi ha gairebé 1,3 milions de quilòmetres, i cada dos dies es produeix algun tall, el 40% provocats per activitats de pesca. Aquest excel·lent (i extens) reportatge de The Verge mostra el treball d’un dels vaixells que es dediquen a reparar avaries en cables submarins.
El japonès Ocean Link que protagonitza l’article és un dels 22 vaixells de manteniment que operen al món: una flota molt reduïda i envellida -les naus i les tripulacions- malgrat l’augment imparable de noves xarxes.
En canvi hi ha més del doble de vaixells per desplegar cables nous. Fa uns mesos vaig visitar-ne un d’aquests al port de Barcelona i vaig quedar impressionat per l’artesania del treball d’interconnexió de fibres òptiques que es fa a bord i per les dimensions dels dipòsits amb quilòmetres de cable esperant a ser submergits mitjançant uns mecanismes complicadíssims.
Trump (o Biden, tant li fa) et poden ensorrar el negoci. La denúncia de la tecnologia xinesa per part dels EUA com a suposada amenaça a la ciberseguretat occidental és sobretot una campanya de proteccionisme comercial. El problema és que el conflicte no afecta només els EUA i la Xina, sinó també empreses europees. L’holandesa ASML, únic fabricant mundial dels equips de fotolitografia ultraviolada extrema que calen per fabricar els xips més avançats, ha perdut un 21,6% de facturació i un 37,4% dels beneficis per culpa de la prohibició de vendre les seves màquines més avançades a clients xinesos.
Tot i això, la Xina encara li aporta el 49% dels ingressos. En canvi, la facturació a Taiwan (on hi ha TSMC, el principal fabricant mundial de xips de gamma alta) ha caigut a menys de la meitat. Això deu ser fruit de la reorganització del parc mundial de producció de semiconductors.
ASML és la tecnològica més valuosa d’Europa. El seu origen és una escissió de Philips.
El temor a les represàlies dels EUA arriba al punt que els fabricants sudcoreans de xips Samsung y SK Hynix han deixat de vendre de segona mà els equips antics que ja no fan servir, per tal d’evitar que acabin a la Xina.
La Viquipèdia: no sabem el què tenim. L’edició catalana de l’enciclopèdia lliure Wikipedia va ser la tercera a ser creada i la segona a oferir contingut. Des d’aleshores, els voluntaris no han parat de millorar-la, i actualment és la cinquena en el rànquing mundial dels 10.000 articles bàsics que tota enciclopèdia hauria de tenir. En sis mesos ha pujat quatre posicions, passant per davant del francès, el japonès, el rus i l’alemany.
Més estadístiques de trànsit de la Viquipèdia: pàgines vistes, articles més llegits el mes passat, dispositius únics.
Hi un però: la Viquipèdia només rep entre el 3% i el 5% de les visites de tot l’estat, quan per població catalanoparlant li correspondrien quatre vegades més. Feu-la servir més, encara que el cercador us proposi edicions en altres idiomes.
De la societat digital a la societat digital. Si us amoïna que un robot -no cal que sigui humanoide, pot ser un software- us deixi sense feina, reserveu 18 minuts per escoltar aquesta intervenció de
al Via Lliure de RAC1 sobre la necessitat urgent de revisar la redistribució de la riquesa que ha provocat la irrupció dels gegants tecnològics. Una frase: “El nostre proper model social no estarà basat en el treball”.
Muskades
L’univers paral·lel d’Elon Musk, el propietari de Tesla, SpaceX i X.
X cobrarà als usuaris nous per publicar tuits (o com es diguin ara). Musk considera que l’única manera d’aturar la proliferació de perfils ficticis, creats específicament per difondre contingut brossa, és cobrar una petita quantitat a cada usuari nou que pretengui publicar, respondre o repiular. Llegir tuits continuarà sent de franc.
Això és independent de la modalitat Premium, entre 3 i 16 € mensuals, que permet fer tuits més llargs, tenir la marca de verificat, veure menys anuncis i gaudir -suposadament- de més visibilitat.
Musk no ha especificat quants diners són aquesta petita quantitat, però des d’octubre de 2023 està cobrant un dòlar anual als usuaris nous de Nova Zelanda i Filipines. Els usuaris que hagin de pagar podran deixar de fer-ho després de tres mesos.
Haver de pagar per piular no és tan mala idea. Fa dècades que sabem que l’única manera d’aturar el correu brossa seria instaurar un micropagament -com un segell digital de correus- per cada missatge enviat. Això faria inviables les granges de spam. Ja hi ha models de negoci en aquesta línia, com el MyPublicInbox promogut per Chema Alonso: una safata d’entrada per a personatges públics que només admet missatges de remitents que hagin pagat pel privilegi d’escriure al destinatari.
X suspèn els perfils de desenes de periodistes, mitjans i divulgadors d’aquí. Dimarts al vespre, diversos col·legues em van escriure dient que X els havia suspès el perfil sense motiu aparent i demanant-me si podia ajudar-los a recuperar-lo.
La situació no convidava a l’optimisme: amb el desembarcament de Musk, Twitter va tancar la majoria de sucursals, inclosa la de Madrid on jo hi tenia contactes, i va reduir al mínim el departament de premsa de la seu central, que va estar mesos responent amb l’emoticona d’una tifa (💩) totes les peticions d’informació de periodistes.
Existeix un formulari per apel·lar contra les suspensions de perfils no justificades, però durant les primeres hores l’empresa es donava les suspensions per vàlides, sense justificar-les.
En la seva campanya contra els perfils brossa, el mateix Musk va convidar fa unes setmanes a mencionar-lo personalment o al departament d’Enginyeria (@XEng) en cas de disconformitat amb una suspensió.
Amb el pas de les hores s’ha anat sabent que la suspensió no afectava només periodistes sinó també divulgadores científiques, sobretot dones. Això ha facilitat estirar del fil: sembla que el sistema de X ha caigut en la trampa d’un canal fatxa/negacionista de Telegram que es dedica a denunciar falsament usuaris que no combreguen amb les seves idees.
Durant la tarda de dimecres, la majoria de les víctimes de la suspensió han anat recuperant -sense cap explicació- la funcionalitat dels seus perfils, si bé els seguidors han trigat més.
Malgrat la tornada a la normalitat, i davant les acusacions de censura per part d’algunes víctimes de la suspensió, convé recordar que X no té cap obligació amb els usuaris, especialment els que no paguem; que els únics periodistes que Musk respecta són els que publiquen exclusivament a X; i que és un greu error confiar la teva visibilitat digital a una plataforma que no controles. L’última vegada que n’he parlat és al final d’aquest article.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!