Andròmines #62
GPT-4 també té ulls | La IA és més perillosa que la bomba atòmica | Automattic compra Beeper | Ucraïna prefereix els drons xinesos
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
El comiat apocalíptic de Margrethe Vestager. La comissària europea de Competència i vicepresidenta de la Comissió per a l’era digital es va preparant per al final del seu mandat. En una intervenció recent, l’assot dels gegants tecnològics ianquis ha considerat que les grans plataformes digitals “amenacen la democràcia”, però la intel·ligència artificial (IA) de propòsit general “amenaça la humanitat”.
Vestager també ha equiparat l’arribada de la IA al naixement de la bomba atòmica. El comentari és especialment pertinent perquè va fer-lo a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton, la institució que Robert Oppenheimer va dirigir entre 1947 i 1966, després d’encapçalar el Projecte Manhattan que va donar lloc a les primeres armes nuclears.
IA per a unes llistes de Spotify més creatives. La plataforma sueca de música a la carta ha estrenat la funció AI Playlist , que genera automàticament una llista de reproducció personalitzada a partir de la descripció que l’usuari fa a un xatbot. Entre els exemples que posen: “música relaxant que m’ajudi a superar una al·lèrgia”, “folk indie que li faci una càlida abraçada al meu cervell”, “música trista per pintar flors pansides” i “banda sonora per cavalcar cap a la posta de sol”. Els resultats es poden afinar donant-li noves indicacions al xatbot.
Ara com ara, només disponible per als abonats de pagament al Regne Unit i a Austràlia.
Spotify es pot permetre coses així perquè les cançons del seu catàleg ja estan extremadament ben etiquetades. Podeu comprovar-ho al servei Sort Your Music de la plataforma, que fa uns mesos us recomanava per aconseguir llistes de reproducció endreçades per ordre de ballabilitat.
Ara ChatGPT també et mira. A OpenAI estan desfermats. La nova versió With Vision del seu model GPT-4 Turbo admet imatges com a indicacions (prompts) del xatbot. Tres exemples d’aplicació: fotografiar un plat per consultar informació nutricional; extreure dades estructurades de la captura de pantalla d’una taula; programar una pàgina web funcional a partir del seu esbós en una pissarra. GPT-4 Turbo With Vision està disponible únicament mitjançant una API per a creadors d’aplicacions externes.
Automattic compra Beeper. La safata d’entrada unificada per a la majoria dels serveis de missatgeria instantània passa a ser filial de l’empresa propietària de WordPress. L’Eric (Migicovsky, creador de Beeper -i abans, dels rellotges Pebble-) ho explica així.
És una bona notícia perquè l’operació (en algun lloc l’he vist valorada en 125 milions de dòlars) dona viabilitat a un servei que no acabava d’enlairar-se tot i la seva utilitat. Entenc que l’obligació d’interoperabilitat entre serveis de xat que la directiva europea imposa obre una finestra d’oportunitat.
Sóc usuari i promotor desinteressat de Beeper des del primer moment, com vaig explicar aquí i aquí. Em fa il·lusió especial que vagi a parar a can Automattic, perquè l’empresa també és propietària de PocketCasts, la meva aplicació preferida per gestionar i escoltar pòdcasts.
Motos elèctriques contra terratrèmols. El sisme de magnitud 7,4 que va sacsejar Taiwan la setmana passada és el pitjor que ha patit l’illa des de fa 25 anys, deixant diverses víctimes mortals i obligant TSMC, el principal fabricant mundial de xips de gamma alta, a aturar la producció durant unes hores. L’empresa Gogoro presumeix de que els seus escúters elèctrics amb bateria intercanviable van permetre la mobilitat dels ciutadans malgrat la interrupció dels serveis de tren i de metro.
El que m’ha sorprés més de la notícia és que les bateries intercanviables de Gogoro -en tenen més de 750.000, repartides en una àmplia xarxa de gairebé 2.000 estacions de servei- també es fan servir com a alimentació de reserva per al 20% dels semàfors de la capital Taipei durant les apagades elèctriques de gran abast.
Ucraïna prefereix els drons xinesos. La guerra entre Rússia i Ucraïna és la primera on s’han utilitzat drons de baix cost per a les operacions militars. Entre els grans beneficiaris del conflicte hi ha els fabricants d’armament, especialment dels EUA que proporcionen armes a l’exèrcit ucraïnès. Però es veu que els drons de marques ianquis no fan més que donar problemes en combat. D’aquí que Ucraïna estigui optant per aparells d’origen xinès, més fiables tot i ser més barats. La marca preferida és DJI.
L’exèrcit rus també fa servir drons massivament per atacar Ucraïna. En aquest cas, els Shahed d’origen iranià.
En marxa el quart satèl·lit català. El Govern de la Generalitat ha encomanat a l’empresa Open Cosmos, per un valor de 3,4 milions d’euros, la segona missió d’observació de la Terra des de l’espai. El nou satèl·lit ampliarà les prestacions del Menut posat en òrbita a principis de 2023, gràcies a una càmera amb doble de resolució.
La “NASA catalana”, promoguda per l’exconseller Jordi Puigneró i organitzada al voltant de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, va ser ridiculitzada per molts mitjans estatals quan va promoure el nanosatèl·lit de telecomunicacions Enxaneta, llançat al març de 2021. Naturalment, Espanya va acabar seguint les passes de Catalunya i va iniciar el seu propi programa espacial, amb un coet batejat Miura que va tenir nombrosos problemes per enlairar-se.
Collita pròpia
Articles i experiències recents en altres mitjans.
Al meu article setmanal al diari Ara (en aquesta pàgina els teniu tots) he provat d’explicar com un programador tan pacient com malintencionat ha estat a punt d’obrir un forat de ciberseguretat en el sistema Linux que hauria pogut causar una catàstrofe en la infraestructura digital mundial. La comunitat del codi obert ho ha aturat a temps, però ja es planteja si la societat ha de continuar depenent de programadors voluntaris.
Aquests mesos estic molt dedicat al desplegament de la Xarxa de Monitoratge del Català Digital de la Fundació .cat, que instal·la per tot el territori de parla catalana uns aparells sensors que vigilen la visibilitat del contingut web en català en els resultats de cerca de Google. L’amic Kílian Sebrià ens va acompanyar a la Catalunya Nord per fer un reportatge sobre la instal·lació de tres d’aquests sensors, que s’ha emès al seu programa setmanal Sense Fronteres.
Molt content de tornar a coincidir en antena amb en Kílian després de la seva defenestració de l’informatiu Catalunya Nit , que acollia l’espai diari sobre tecnologia que vàrem fer durant set temporades però l’emissora no considera d’interès per als oients.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments amb el formulari de sota. Moltes gràcies!
M'agrada el format i la longitud, fa de bon llegir i et mantens al dia. Potser inclús podria ser una mica més detallada alguna notícia.
La subscripció dependria del preu.
Gràcies.