Andròmines #59
La inversió saudita a Telefónica | El més destacat d'IFA 2023 | El futur de les fires presencials.
L'actualitat tecnològica en format breu, però amb context.
Hola i gràcies per obrir aquest butlletí. Confio que hagis pogut fer vacances. Amb l’inici del curs començo la publicació regular d’un projecte que va començar com a experiment (a l’arxiu pots recuperar les edicions anteriors) i que a partir d’ara serà la meva plataforma informativa principal.
Tenia previst dedicar un monogràfic a la IFA 2023, que va tancar portes a Berlin ahir dimarts, ampliant i complementant el reportatge que vaig publicar a l’ARA. I així ho faré més avall, però abans no puc deixar de comentar breument la notícia del dia: el desembarcament de STC a Telefónica.
Nominalment es tracta de la compra d’un 9,9% del capital que faria de l’operadora saudita el major accionista del grup espanyol, per sobre del BBVA (4,87%), el fons Blackrock (4,48%) i CaixaBank (3,5%). L’operació està valorada en 2.100 milions d’euros.
El valor borsari de STC (49.000 milions) més que duplica el de Telefónica (21.300 milions). Val a dir que sempre m’ha semblat que l’espanyola està infravalorada.
Tot i això, només el 4,9% de la inversió correspon estrictament a accions de Telefónica. L’altre 5% representen altres instruments financers que podrien transformar-se en accions… només si el Gobierno de Madrid ho permet, doncs el topall legal de participació estrangera del 10% es redueix al 5% en els casos d’empreses vinculades a la seguretat nacional, com és el cas de Telefónica.
Fins i tot si assoleix el pretès 9,9%, el pes de STC en el capital de Telefónica estaria molt per sota del que un altre grup de telecos de la mateixa regió té en un altre dels gegants europeus. L’operadora e& (abans Etisalat) dels Emirats Àrabs Units és des de maig de 2022 l’accionista principal del grup britànic Vodafone, i en només un any ja controla el 14,6% del capital i té un membre al consell d’administració.
Només com a avís per a navegants, en aquest periode Vodafone ha canviat de conseller delegat, s’ha fusionat amb 3UK i ha reorganitzat la filial espanyola incorporant-la a un grup comú amb altres filials europees.
IFA 2023
Es queda a Berlin. L’edició descafeïnada de l’any passat, la primera postpandèmia, feia patir per un possible trasllat de la fira d’electrònica de consum i electrodomèstics més gran d’Europa (180.000 visitants en aquesta edició) a una altra ciutat alemanya. Finalment, l’associació convocant GfU ha encomanat a l’empresa Clarion Events l’organització per un periode de 10 anys i el contracte inclou mantenir l’esdeveniment al recinte de Messe Berlin.
L’acord recorda una mica el vigent entre GSMA i Fira de Barcelona per acollir el MWC fins al 2030.
L’any que ve IFA celebra el seu centenari. Des de 1924 ha sigut l’escenari on s’han presentat innovacions com el televisor, el magnetòfon, el casset d’àudio i el de vídeo, el walkman i el disc compacte.
L’organització presumeix d’haver aconseguit ocupar els 26 pavellons de l’immens (130.000 m2) i laberíntic recinte firal. Però fan una mica de trampa: a la IFA hi ha estands enormes amb platós des d’on les poderoses cadenes alemanyes de ràdio i TV emeten programes en directe. I entre els més de 2.000 expositors, 350 eren empreses incipients (startups), el triple que en l’edició anterior. Aquest truc de comptabilitzar les paradetes de petit format també el fa servir GSMA des que l’any 2021 va incorporar el saló 4YFN dins del MWC.
Un mercat que es va recuperant. Les vendes globals d’electrònica de consum van crèixer respecte a l’any anterior un 4% l’any 2020 i un 11% el 2021, però van caure un 7% el 2022 perquè després dels confinaments la gent es gasta els diners en menjar a fora, assistir a espectacles i viatjar. Es preveu que aquest 2023 el volum de vendes es mantingui com al 2022, uns 1,3 bilions de dòlars.
Això a escala global. Les vendes a Europa durant el primer semestre han caigut un 6,2%. Lúnica regió del món on han crescut (un 4,9%) és Orient Mitjà i Àfrica.
En el mateix periode semestral, totes les categories de producte menys una han perdut vendes. L’excepció és la fotografia, amb un creixement interanual del 9,5%.
L’edició del relleu. Els anys anteriors, les estrelles d’IFA eren les grans marques xineses i japoneses. Aquest any han cedit el protagonisme a les firmes xineses. Alguns productes destacats:
Els dos mòbils desplegables de Honor. El Magic V2 presumeix de ser el més prim del mercat: 9,9 mm. I el V Purse s’adreça al segment de la moda, amb un aspecte més semblant a una bossa de mà.
Els televisors TCL amb pantalles MicroLED de 85 i 98 polzades, que arriben als 5.000 nits de lluminositat. Són també els primers que inclouen Dolby Atmos FlexConnect, per tenir un so envolvent òptim siguin on siguin els altaveus del darrere de l’espectador.
TCL també presenta dos smartphones assequibles amb pantalla NXTpaper, l’híbrid entre LCD i tinta electrònica en color que ja feia servir en tres tauletes i un ordinador portàtil.
TCL segueix les passes de la seva compatriota Huawei i aborda el mercat de les instal·lacions fotovoltaiques domèstiques, amb un inversor solar amb bateries de tecnologia LFP fabricades pel gegant CATL.
Els coreans no es rendeixen. Samsung ja va presentar fa unes setmanes els nous mòbils desplegables i rellotges, però a a IFA ha portat electrodomèstics vinculats a la nova aplicació Samsung Food, que ofereix milers de receptes personalitzades, i la versió renovada de l’enginyós videoprojector portàtil Freestyle, que ara permet combinar dues unitats per obtenir una imatge de 160 polzades. La firma diu que ja treballa per vincular quatre projectors per arribar a les 200 polzades.
La seva compatriota LG també ha apostat per les llars connectades i sostenibles. De fet, les dues marques han anunciat conjuntament a Berlín que aviat es podran controlar amb l’aplicació d’una els aparells de l’altra, gràcies a l’adopció de l’estàndard HCA de la Home Connectivity Alliance: així, l’apli ThinQ de LG t’avisarà si et deixes oberta la porta de la nevera Family Hub de Samsung, i amb SmartThings de Samsung es podrà triar el programa de la rentadora LG. Això sí, és LG qui opta un any més a la distinció informal de l’aparell més estrany d’IFA: en aquest cas amb l’StanbyME Go, un televisor LCD de 27 polzades que va dins d’una maleta, suposadament per facilitar-ne el transport.
Novetats des del Japó. Sony persisteix al mercat dels smartphones, en aquest cas amb el model Xperia 5 V, que manté el format de pantalla ultrapanoràmica 21:9 però que amb 6,1 polzades és un dels pocs mòbils amb sistema Android que encara es poden considerar compactes.
Panasonic presenta un altaveu-bufanda que els jugadors empedreïts poden penjar-se del coll, s’afegeix a la febre de les fregidores d’aire –després d’haver triomfat amb les panificadores– i entra en el mercat de les andròmines per a mascotes amb una menjadora i un abeurador connectats.
El rellotge per a boomers es renova. En el segment dels dispositius més personals, la francesa Withings ha mostrat a Berlín la nova versió 2 de l’ScanWatch, el seu rellotge híbrid –combina esfera analògica i sensors de salut avançats–, que ara incorpora un sensor de temperatura com els que ja equipen els models equivalents d’Apple, Samsung i Fitbit.
La 5G arriba al mòbil menys insostenible. L’holandesa Fairphone ha presentat el model Fairphone 5, el més fàcil de reparar del mercat. És el seu primer que porta connectivitat 5G i prometen vuit anys d’actualitzacions del sistema Android.
Les majordomes digitals ja no pinten gran cosa. La marca JBL -part del grup Harman, propietat de Samsung- ha presentat un altaveu connectat que inclou al mateix temps Alexa, la majordoma digital d’Amazon, i Assistant, la de Google. El fet que els dos gegants digitals ja no exigeixin l’exclusiva als fabricants d’aparells sembla indicar que han renunciat a fer servir els assistents intel·ligents per captar usuaris i mantenir-los dins d’un ecosistema tancat. Per això, ja tant els fa que l’usuari pugui fer-los servir en un mateix aparell.
Un llibre
Recomanacions espontànies (i no patrocinades) de lectura sobre tecnologia.
Geopolítica aplicada. Un dels llibres que m’ha tingut entretingut durant les vacances és The New Map, de l’historiador Daniel Yergin. El subtítol (Energy, Climate, and the Clash of Nations) dóna pistes sobre el tema: com s’està reconfigurant el nostre planeta a partir de les condicions climàtiques i energètiques. Tot i estar publicat l’any 2020, ja apuntava molts dels esdeveniments que han passat des d’aleshores i explica moltes de les notícies que llegim. Al meu exemplar digital he marcat una gran quantitat de paràgrafs, com aquests:
La importància geoestratègica del Mar de la Xina Meridional.
Les dificultats pràctiques de gestionar una xarxa de distribució elèctrica que combina fonts renovables i convencionals.
El pes dels cotxes i les furgonetes sobre la demanda mundial total de petroli: un 35%; la resta correspon a vaixells, camions, trens i avions (tot i que el 80% dels humans mai han pujat a un avió).
Per què la demanda de petroli creixeria encara que la meitat dels cotxes venuts fossin elèctrics.
Com el fracking ha permès als EUA reduir la seva dependència del petroli àrab i convertir-se en una potència del gas.
No em consta que The New Map s’hagi traduit al català ni a l’espanyol.
Off-topic
Un apartat per a coses no estrictament tecnològiques que m’han cridat l’atenció.
The Bear, una sèrie que es fa escoltar. Recupero aquest apartat per parlar -sense que serveixi de precedent- de sèries de TV. En aquesta ocasió destaco The Bear, la sèrie sobre l’evolució d’una botiga d’entrepans de Chicago cap a restaurant de categoria que s’emet a Disney+. L’argument està força bé, sense arribar al dramatisme del gastro-thriller britànic Boiling Point (veure a Filmin) i els episodis 3 i 4 de la segona temporada faran les delícies dels instagramers addictes al #foodporn.
Tot i això, el millor de The Bear és la banda sonora, amb una selecció musical que m’ha permès descobrir algunes joies, unes íntimes i d’altres estripades, que desconeixia. Un usuari ha recollit en aquesta llista de Spotify les 109 cançons que sonen en algun moment dels 18 episodis de la sèrie.
M’ajudes?
Aquest butlletí, que aniré ampliant amb funcions noves, serà el meu canal prioritari per publicar informació. Si aquesta edició d’ Andròmines t’ha semblat interessant, t’agrairé que el recomanis a d’altres persones fent servir el botó següent. També m’agradarà llegir els teus comentaris i suggeriments. Moltes gràcies!