Assortiment d'enllaços #2
Amb la 5G deixaràs de buscar wifi | Els països amb el gigabyte més barat | La nova targeta de dèbit de Samsung
Selecció diària de noticies que no dono l’abast a comentar més a fons, però no vull deixar passar.
Continua el cul·lebrot de l’apli mòbil del govern britànic per rastrejar la propagació de la Covid-19. Tal com es rumorejava ahir, les males pràctiques -involuntàries o no- de la versió actual són tan flagrants que el NHS ja està desenvolupant en paral·lel una segona aplicació que farà servir els protocols de privadesa de Google i Apple, més eficients en consum de bateria i més respectuosos en matèria de privadesa.
Samsung oferirà a partir de l’estiu una targeta de dèbit pròpia als usuaris del seu servei Samsung Pay de pagament amb el mòbil. Qui l’emetrà és SoFi Money, una firma norteamericana de gestió financiera personal amb el mòbil semblant a l’espanyola Fintonic. La integració de la targeta a Samsung Pay anirà més enllà de la simple vinculació amb l’NFC del telèfon, sinó que s’estendrà també a d’altres serveis financers. Samsung segueix, també en aquest cas, les passes d’Apple, que ja disposa de l’Apple Card, si bé aquesta última és de crèdit té al darrere un banc tradicional, Goldman Sachs.
La 5G ja és més ràpida que la teva WiFi. Encara que tinguis un pla de dades mòbils 4G, és probable que et connectis a totes les xarxes wifi que enganxes per tenir més velocitat. Segons un estudi d’OpenSignal, deixaràs de fer-ho quan disposis de cobertura 5G. En set dels vuit països amb desplegaments 5G més amplis fora de la Xina, el promig de les connexions 5G són més ràpides que el promig de les xarxes wifi. A Espanya, la 5G (de Vodafone, l’única operadora que ofereix el servei) descarrega a 146,8 Mbps, davant els 47 Mbps de les connexions WiFi i molt per sobre dels 28,8 Mbps dels enllaços mòbils 4G. La difèrencia més acusada es dóna a Arabia Saudita, i els EEUU són l’únic dels vuit mercats estudiats on la wifi encara supera en rapidesa la 5G.
No tot és velocitat de connexió: també te l'has de poder permetre. Des d’aquest punt de vista, el país on les connexions són més econòmiques en termes absoluts és la Índia. Allà un gigabyte de dades costa l’equivalent a vuit cèntims d’euro. A l’extrem oposat, la internet més cara del món és la de Cuba, a razón de 12 euros per GB. Espanya figura en la posició 75 dels 212 països analizats pel comparador de preus cable.co.uk, amb un preu mitjà de 1,7 euros per GB, que potser us semblarà molt, però és menys de la meitat del que costa un gigabyte en el conjunt d’Europa Occidental: dos euros amb 90 cèntims. Això sím descarteu el tòpic dels estats mediterranis, doncs el mateix gigabyte de dades a Itàlia costa només 40 cèntims, menys de la quarta part que a Espanya. De tota manera, aquesta mena de comparacions són força volàtils: el preu del gigabyte a la Xina ha baixat un 94% en un any.
Mercat laboral reciclat. En la selecció anterior d’enllaços us explicava que Airbnb és un dels unicorns de Silicon Valley que ha començat a despatxar personal per la caiguda del negoci derivada de la pandèmia. Per tal de suavitzar-los als afectats l’aterratge al mercat laboral, la mateixa empresa ha creat un portal amb informació professional i dades de contacte dels empleats acomiadats. Per si voleu contractar per a la vostra startup algú amb experiència.